Des que s'ha assabentat de la mort del seu col·laborador, Étienne-Jean Georget no pot apartar la vista d'aquell quadre, el retrat de La Hiena, una de les alienades de la Salpêtrière, l'hospital psiquiàtric que dirigeix. Observa en les faccions de l'anciana la fermesa amb què el malaurat artista va representar, l'hivern passat, la tensió de la bogeria. Es fixa en la destresa amb què va reproduir els ulls enrogits i incisius de la interna, les arrugues que li solquen el front, la flaccidesa de la pell marcida€ Es recrea en la malícia amb la qual prem els llavis i arrufa les celles i en la cobejança que s'intueix en l'esguard. Una imatge fidel de l'enveja psicòtica elaborada amb pinzellades soltes i àgils que denoten un elevat control de l'anatomia i de l'ús del color. Una imatge versemblant d'un dels set pecats capitals en què el metge es veu capaç de llegir el pensament de la dona, de copsar el desig malaltís que sent per allò que no pot obtenir i que, per això, mira de manera obsessiva. Sense pressa, admira el virtuosisme amb el qual el pintor va capturar el seu món interior i les al·lucinacions paranoiques que la turmentaven.
Ara, dolgut per la pèrdua, contempla emocionat l'efígie de la follia que Théodore Géricault va pintar per a ell i constata la capacitat innata i feréstega que posseïa per penetrar en el cervell dels malalts mentals. No li estranya. Ell mateix va tractar en diverses ocasions els deliris de l'artista i sabia que se sentia còmode trepitjant el terreny inestable de la demència. Només Géricault podia fer visibles, amb un manoll de pinzells i grumolls d'oli, els aspectes més pertorbadors i inconfessables de la naturalesa humana. Georget es commou quan recorda el dia que el «prodigi» de París, el jove arriscat i rebel que havia deixat bocabadat el públic per la violència i el dramatisme que destil·la El rai de la Medusa, va acceptar el seu insòlit encàrrec: pintar els bojos de la Salpêtrière. Un retrats destinats a preservar les expressions dels seus maníacs, individus obsessius, d'idees fixes i impulsos desbridats i instintius. Un treball artístic d'indubtable qualitat que li permetrà convèncer els seus col·legues que existeix la possibilitat de diagnosticar les afeccions de la ment a partir de l'estudi de la gesticulació de la cara dels alienats. Un ambiciós projecte que restarà inacabat per sempre.
Hui, 26 de gener del 1824, les seqüeles d'un accident d'equitació i la tuberculosi han segat la vida de Géricault, que tot just acabava de complir trenta-tres anys. Afortunadament ja li havia lliurat deu petites joies, deu quadres d'atmosfera asfixiant, hipnòtics, en què geloses patològiques, ludòpates, cleptòmans i pedòfils mostren amb una cruesa inusual la seua inquietant i voluble fisonomia.
