09 de octubre de 2019
09.10.2019
OPINIONES DEL 9 D'OCTUBRE

Els oblidats de la història

09.10.2019 | 04:15
Els oblidats de la història

Eduardo Galeano els anomenava «los nadies». Vicent Andrés Estellés parlava d'«un entre tants». I José Agustín Goytisolo deixà uns versos immortals: «Un hombre solo, una mujer / así tomados, de uno en uno / son como polvo, no son nada».
Les gents anònimes, aquelles que conformen un poble, una terra, un país, han sigut més escoltades pels poetes que per la Història en majúscules.

Quasi sempre carents de nom i d'influència, han sigut obviats pels llibres oficials. El governant que guanyà una guerra; l'estadista que alçà un país en crisi; el polític que portà la democràcia: són reduccionismes que amaguen una explicació més complexa i, sobretot, que arraconen l'autèntic protagonista de tota transformació social: el poble.

Hui és 9 d'Octubre, la data més assenyalada del nostre calendari, l'acta fundacional del poble valencià. Complim 781 anys junts com un vell país del Mediterrani. Tenim el mite etern de Jaume I i de la conquesta de les antigues taifes musulmanes. Una rere l'altra –Ares del Maestrat, Borriana, el Puig, València, Alzira, Dénia, Xàtiva, Biar–, les velles medines islàmiques foren conquerides i aquella campanya cristal·litzà en la creació del nou i independent Regne de València. De seguida, les fronteres quedaven establertes entre els rius Sénia i Segura; es promulgaven els nous Furs per a tot el territori –autèntica columna vertebral de l'antic regne, cas únic en la península ibèrica–; i eren convocades les primeres Corts valencianes. L'autogovern prenia forma. Un poble nou es posava en marxa.

Així ho conta el relat oficial.
Però els grans relats, aquells que amaguen la intrahistòria del poble pla, han oblidat sempre a les gents anònimes. Els musulmans que patiren l'exili. Els rostres caiguts a la batalla. Els repobladors cristians que treballaren la terra d'un senyor feudal. Les dones que alçaren famílies en un context advers.

Certament, eren altres temps. Però en aquest 9 d'Octubre, de la mateixa manera que al Palau de la Generalitat hem volgut, des de la igualtat, visibilitzar a unes dones oblidades per la història com les nostres reines medievals i fer homenatge a la cultura andalusina que va cuidar cinc segles la nostra terra, m'agradaria posar l'accent en aquelles gents anònimes que han fet i fan el nostre país.

Al davant, la Comunitat Valenciana afronta reptes importants: un finançament autonòmic just, una societat digital, un creixement sostenible i respectuós amb el planeta, una economia innovadora i inclusiva, uns treballs sense precarietat, una educació pública adaptada als nous temps amb una FP puntera, una extensió de l'estat del benestar i, per damunt de tot això, una igualtat real entre gèneres on la insuportable violència masclista siga, per fi, erradicada.

I per a fer front a cadascun d'aquests desafiaments, la nostra major força, el nostre motor, la nostra esperança, són els cinc milions de valencianes i valencians que cada dia posen en peu la nostra terra.

El poble que cada matí batega a les escoles, els hospitals, les fàbriques, els camps, les cafeteries, les oficines o les places dels nostres pobles i ciutats. Ahí està la major força de la nostra terra: en la gent, tan real com desconeguda, tan anònima com oblidada per la Història.
Som una terra diversa, i volem ser una terra d'igualtat. Sense «nadies» oblidats, on tots siguem «un entre tants».

Perquè entre tots, sense privilegis ni oblits, continuem escrivint la nostra llarga història i caminant junts cap a una societat avançada.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook