Algun problema d'inseguretat i d'autoestima deuen tenir els representants de l'estat espanyol, si es veuen en la necessitat de publicar vídeos propagandístics per intentar netejar la seua imatge de cara al món. ¿Algú de vosaltres trobaria normal que el València CF o el Barça feren vídeos en què asseguraren que són equips de primera divisió? No, perquè tothom ja ho sap. «Ells», però no ho tenen tan clar. El mateix president del govern en funcions, Pedro Sánchez, va voler fer-nos la seua primera declaració oficial sobre la sentència del Suprem sobre «el procés» a Catalunya explicant com de bona és la democràcia espanyola i com de competents i imparcials són els tribunals de l'estat. Jo no m'imagine a cap dirigent europeu fent vídeos i proclames de la qualitat democràtica que gaudeixen els seus ciutadans. Com en l'exercit, el valor «se li suposa». Això deia, crec, la meua cartilla militar que encara deu estar per algun racó del meu estudi. Sánchez no vol acceptar que, si li tanca la porta a la realitat, aquesta li entrarà per la finestra. Nega un problema d'estat tirant balons fora. Vol reduir el problema de l'independentisme a un conflicte intern dels catalans: que ho arreglen ells! I «ell», mentre, voldria fumar-se un puro com feia Rajoy. Un puro, però, que no es fumarà, sobretot, perquè segurament se li farà agre. A ell i a tots nosaltres, si no es posa a treballar i afronta d'una vegada un conflicte polític que s'ha de resoldre quan més prompte millor i de l'única manera civilitzada possible: parlant-ne.
Més impresentables encara són les paraules de la vicepresidenta —també en funcions— Carmen Calvo quan diu, com a bona «socialista», alguna cosa així com: «la ciutadania catalana no té res a dir ni res de què protestar» davant la sentència del procés. No és que només negue el dret a la protesta, sinó també la llibertat d'opinió. Una «crac» de ministra que sembla que té Sánchez per portar-la a les negociacions perquè fracassen. Extraordinari el concepte de ciutadania que té la vicepresidenta. Sembla que vol els ciutadans resignats i que pensen com ella. Ells mateixos qüestionen la credibilitat democràtica de l'estat espanyol i, sobretot, atien més encara el foc de l'inconformisme. Sembla que la fàbrica de Madrid que ha produït durant molt de temps independentistes catalans ara no té prou en oferir aquest producte. Ara vol també fabricar, simplement, personal que vulga lluitar per la democràcia i les llibertats fonamentals. Les ximpleries de Calvo no evitaran que el personal pense el que pensa i proteste el que creu que és injust. Potser que molts comencen a pensar que l'exhumació de Franco és una farsa. I que el seu testament és ben viu encara.
