Des que dilluns passat es va conèixer la sentència del Procés, Catalunya està al carrer, generalment pacíficament, però també hi han hagut esclats de violència que alguns, en el seu propi interés, han aprofitat per intentar penjar a l'independentisme la llufa de la violència. Durant tota una setmana les televisions espanyoles i els mitjans de la Brunete Mediàtica han estat donant una visió parcial i interessada de el que està ocorrent a Catalunya. Han obviat informar de les concentracions pacifiques de milers de persones, han oblidat explicar que durant tres dies milers de catalans van caminar pacíficament més de 100 kms per convergir divendres a Barcelona més de mig milió de persones.

Les televisions han dedicat hores a emetre imatges de barricades, oblidant les brutals càrregues dels robocops antiavalots apallissant a tort i dret tot el que es posava per davant. La metxa la van prendre infiltrats, segur que entre els milers de manifestants hi han, sempre els hi ha hagut, i també antisistemes, i gent que s'apunta a tot, però la majoria son gent molt jove, com escriu l'amic Vicent Partal «Son els nostres nens», el nostres fills, nets, nebots, coneguts, tots molt joves i que han vist com els seus majors, que van creure allò que deien des del poder espanyol que «amb absència de violència es pot parlar de tot», no han aconseguit res més que veure els líders socials i polítics tancats a la presó amb llargues condemnes per uns jutges que han dictat una sentència que sembla una venjança.

Els joves de Catalunya estan movilitzats, es senten estafats per uns partits polítics que semblen més preocupats per obtindre escons que per dur endavant el País, es senten estafats per un Estat que no es preocupa d'ells, es senten estafats per un sistema que tan sols vol una joventut domesticada mitjançant la permissibitat del botelló i altres paranys, es senten estafats per una economia capitalista que, amb la complicitat dels Governs, tan sols els ofereix un treball precari i mal pagat, es senten estafats quan veuen que els poders públics no prenen decisions per deixar-los un planeta més net i natural. Tot aquest jovent ha pres consciència que els han robat el futur i que l'única manera de defensar-lo I defensar el seu País es eixir al carrer. I, convocant-se mitjançant les xarxes socials, estan omplint els carrers i places de Catalunya per reivindicar els seus drets a un futur digne.

La resposta que han rebut ha estat una pluja de cops, de pilotes de goma, i d'agressions, hi ha vídeos que ho demostren , per part dels que sempre els havien dit que eren els defensors de l'ordre. La revolta juvenil no podia ser d'altra manera, la majoria han estat educats en una cultura de llibertat, de respecte i amor per la seua terra. Conec gent que tenia por en saber els fills al carrer, però alguns deien que encara els faria més por i pena si després d'educar-los en l'amor per la llibertat s'hagueren quedat a casa aquests dies. Dies en els que enyore no tindre vint anys.

El PSOE està en campanya electoral, i espentat per la dreta extrema i l'extrema dreta va oblidant la socialdemocràcia i escorant-se als projectes de la dreta. Pedro Sánchez ha oblidat que, si ara es President en funcions ho es gràcies als vots, entre altres, de partits nacionalistes com ERC,JxC, PNV i Bildu, Es una vergonya que, per uns vots, un partit que va dialogar amb ETA, sense demanar-li que condemnes la violència, es negue ara a dialogar amb el President de Catalunya que l'ha condemnada en diverses ocasions.