22 de octubre de 2019
22.10.2019
Al tall al tall

Tele mercenària

22.10.2019 | 12:23
Tele mercenària

No veig, perquè no vull, cap televisió espanyola des de l'1 d'octubre de 2016. Eixe dia hi hagué tal alineament de les televisions amb les elits del PSOE contra Pedro Sánchez que vaig fer creu i ratlla. Perquè simpatitzava amb Sánchez? No. Perquè els «totòlegs» televisius torturaven al més dèbil amb acarnissament asiàtic i sectarisme fabulador. I una tele que fabula no és una tele, és una regressió al NO-DO dels cinemes. Segons diuen ara els amics que van de cadena en cadena com Tarzan de liana en liana, la tensió en Catalunya és també objecte d'un tractament esbiaixat que capgira els fets, com les àvies que giraven els colls i els punys de les camises quan es gastaven per l'ús, i fent servir un llenguatge que no és neutre; com ara, titllant els feixistes de «constitucionalistes» (com les putes que passen per «models», vaja). Així que, si vostè és dels addictes -a la tele, eh!, a la tele- aviat necessitarà un descodificador de paraules que indueixen a error.

El rigor informatiu de les televisions hauria de ser tan imperiós com l'impuls del cleptòman a robar en grans superfícies. Però, pel que fa al tractament del contenciós català, l'únic rigor constatat és el rigor mortis. Aquells que veuen informatius i debats asseguren que trobar-hi equanimitat és faena tan àrdua com saber on ha anat a parar la massa del forat del dònut. Jo no sé si la televisió té el poder colossal que li atribuïa Popper; però sí sé que ha de ser objectiva. I com que no ho és, cal aplicar-hi el dubte metòdic, i quan et diu que una cosa és blanca pensar que probablement serà negra. Optar per la presumpció iuris tantum o prova en contrari: creure que la tele manipula mentre no demostre el contrari. No és que un crega en neutralitats angelicals, però informar exigeix ser honest. En resum: les teles espanyoles són una vergonya. Per si no m'he expressat bé, ho tornaré a dir: les teles espanyoles són una vergonya. Si Borges visqués, potser en parlaria en la seua Història Universal de la Infàmia.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook