El poble català ha decidit manifestar el seu sentiment en contra de la sentència del Tribunal Suprem. Exigeix la ficada en llibertat dels presos polítics i que els governants parlen. Els grans mitjans de comunicació només han retratat els aldarulls violents d'una minúscula part d'aquest poble català, essencialment pacífic i això encara ha complicat més la situació. Tinc gent molt estimada a Catalunya que van secundar la vaga general i fins i tot van fer algun tram d'alguna de les marxes pacífiques que van recórrer el país. En cap moment van parlar de violència al llarg del recorregut de les marxes. I alguna d'elles va durar tres dies. El més vergonyós de tot el que ha passat i encara aquesta passant va ser, la visita de Sánchez a visitar als agents de la policia ferits i ingressats als hospitals catalans. Ni una paraula per a les ciutadanes i ciutadans també ferits pels agents que no van tindre cap problema en repartir llenya entre la població, tot i que manifestaren la seua protesta de forma pacífica.

Tampoc ni una sola paraula per a les quatre persones que han perdut un ull cadascuna per la utilització de bales de goma per part dels agents, tot i estar prohibides a tota Catalunya.I no agafar-li el telèfon a Torra diu molt poc de la seua talla política en un moment on els que s’ha de fer és, precisament, parlar molt i buscar solucions polítiques al problema que originàriament, era polític i no judicial. Però ja fa un temps una persona em va advertir de l’arrogància de Sánchez i de la seua falta d’empatia amb els seus i les seues adversàries polítics, fins i tot dins de propi partit.

Com ja he dit en alguna ocasió, soc de reaccions lentes i, en aquell moment, no ho vaig voler creure però el temps li ha donat la raó a aquesta persona. I la pregunta que em continue fent és la mateixa des de fa uns anys: I ara què? Amb el diàleg trencat entre el President de la Generalitat de Catalunya i el President del Govern de l’Estat i amb unes eleccions generals a la volta de la cantonada, quines solucions proposen per a una solució política a un problema que és polític i que mai devia haver saltat a l’arena judicial que, com hem vist, no aporta solucions i, a més, encara agreuja més la possible solució?

Està clar que fins que passen les eleccions generals no hi haurà cap possibilitat de solució, però mentrestant hi ha molta gent que està patint les conseqüències d’aquesta falta de diàleg. Gent que vol que el problema se solucione, que es parle per a buscar solucions i que no s’agreuje més un problema de per si ja complex. No ens cal gent com Rivera o Casado que només aviven el foc de la intolerància basada en una pretesa constitucionalitat que propugna l’enfrontament i la falta de diàleg. Necessitem totes i tots a persones que facen de pont entre les parts, que practiquen l'empatia, el respecte mutu i la tolerància a les posicions de l’altre, encara que no es compartisquen. No ens cal més violència encara que siga simbòlica. S’ha d’encetar una nova etapa d’enteniment per al benestar de tota la comunitat. I quan dic tota, em referisc a tota. A nosaltres també.