Estem davant de l’edició 34 de la Mostra de València - Cinema del Mediterrani… un any després. Sí, un any després de la recuperació del nostre festival cinematogràfic, de #LaNostra. Una cita anual que vol ser referent indispensable de l’arc mediterrani. Una porta oberta i amiga, que permeta eixir a la llum a opcions audiovisuals diferents, plurals. Una opció a trencar censures, a donar llibertat. Una oportunitat també per al cinema valencià, una carta de presentació internacional que espente i anime.

Després de la recuperació per a la ciutat d’este certamen l’any passat estem, per tant, d’enhorabona per la seua continuació i millora. Un camí que hem de recórrer en grupal sintonia i harmònic caminar.

Recorde la gala inaugural de l’edició anterior. Era un dia molt més que desagradable. Hi havia pluges torrencials per totes bandes, tancaments d’escoles i de negocis per inundacions, etc. I, no obstant tot això, ahí estiguérem alguns valents (o tal volta inconscients) i sortejant els tolls d’aigua pensàvem que eixa recuperació necessitava del recolzament explícit. La Sala del Palau de la Música estava mig buida. I recorde cóm la regidora Glòria Tello m’explicava el dia complicat que portava, rebent una llarga llista de whatsapps excusant l’assistència per culpa d’eixa pluja.

Sí, la por a la pluja, a la temuda gota freda, espantà a molta gent, encara que la gala es feu, i es feu com tocava, plena d’amor al cinema. I on la cinematografia i l’essència mediterrània tornàvem a trobar-se, i es digueren, a cau d’orella, cóm s’havien trobat a faltar eixos anys de silenci i de distància forçada.

Enguany, la nova Mostra es presenta més forta i plena de ganes d’establir-se i d’assentar-se definitivament. I vol ajudar també a mostrar a l’exterior una ciutat moderna, plural i cultural. Personalment m’agradaria percebre que la nostra societat es mostrara més orgullosa i traguera pit per la nostra Mostra. Potser és una impressió personal. Les expectatives per a esta 34 edició són d’un increment del públic que assistirà a les diverses sessions programades, circumstància que haurem de celebrar. Segurament espere sempre molt més i, sobretot, molta més repercussió mediàtica. Així que sense caure en triomfalismes, hem d’exigir-nos molt més per a poder ser molt millors.

Siga com siga, ens alegrem per esta necessària continuació i millora constant. L’objectiu de ser referència ha d’animar i espentar. Al cap i a la fi la Mostra és #LaNostra i hem de mirar per ella sempre.