En els temps antics, i en aquesta terra a la vora del Mediterrani, l'acabament de les calors estiuenques no portaven d'immediat els freds tardorals, ni molt menys. Això només passava en altres i altes latituds, on els estius eren curts, com també la presència potent del sol. No ací. Ací, si les pluges arribaven cap a finals de l'estiu, les terres d'horta s'estovaven, i les humitats generoses provocaven que els llauradors sembraren llegums i altres hortalisses de cara a l'hivern. Igualment, als conreus de secà, les pluges de les acaballes d'agost eren celebrades com una benedicció, ja que ajudaven els arbres fruiters a millorar la producció. Aquests mesos acostumaven a ser tinguts per un temps dolç, per ser el de la maduració del raïm, de les magranes, les figues, les carabasses... un goig. Això, és clar, si no arribaven temporals, riuades o desgràcies.
Això, al món antic, feia que, si no hi havia cap desastre climàtic, els mesos de setembre i d'octubre se'ls considerara una segona primavera, la primavera d'hivern. Un nom poètic, però que era una definició ajustada del temps climàtic, seguint el calendari estacional. Aquesta primavera se sol tancar als voltants de Tots Sants, el dia que marca l'arribada dels freds anunciadors de l'hivern. Això passava en els temps antics, repetesc.
Alguns lectors, digam-ne joves, el que escric els semblarà una vella rondalla treta del llegendari rural, però els puc assegurar que no es cap invent nostàlgic d'un vell poeta de l'antigor. Dic açò conscient que el món ha canviat radicalment en cosa de mig segle, més que menys. De fet, la vida, si més no en aquesta part del planeta, ha canviat més en unes poques dècades que anteriorment en molts segles. I no únicament en les qüestions climàtiques. Per això em preocupa el que ara passa arreu del planeta.
Entenc, per tant, la protesta dels joves, i me'n solidaritze. Perquè no soc cap negacionista del canvi climàtic. Soc un de tants que opinen que l'escalfament de la terra és una certesa, avalada pels estudis científics més clarividents, que ve provocada pels mateixos humans, com a conseqüència del desarrollisme industrial. No hi ha més que veure com la natura està comportant-se arreu del planeta per prendre'n consciència. I açò ho escric encara que aquests dies tardorencs, ací, la natura faça goig amb els seus camps verds, els fruits més dolços, i els jardins en flor, com una primavera que anuncia les gelors de l'hivern.
