30 de octubre de 2019
30.10.2019
Perquè em dona la gana

Ametlla dura amb cor de mel

30.10.2019 | 20:20
Ametlla dura amb cor de mel

Doncs sí. Ja està i fins ací ha aplegat el teu camí... laboral, clar. Hui és el teu últim dia. Un dia que imagine intens i emocionant. Un dia ple d'acomiadaments dels teus companys i companyes. Però sobretot dels «teus» xiquets i alguna xiqueta. Aquesta gent a la qual portes formant fa més de trenta-cinc anys, generació rere generació i que sempre t'acaba tocant el cor.

En tots els anys que et conec només t'he vist els ulls humits quan parlaves d'ells, dels «teus xiquets». Ho són quasi tot per a tu. Els has entregat la teua vida i la teua saviesa, dia a dia, setmana a setmana, any rere any. Has patit, com la gent que està a la docència tants anys, nombroses reformes educatives, però essencialment has estat on havies d'estar: defensant els drets d'aquesta gent que volia aprendre, del teu alumnat. Això si, la gestió administrativa, la portaves fatal. I com a la teua Conselleria no els agraden gens els papers i la gestió administrativa...

Estic segura que ara, quan mires enrere i te'n recordes de tot el que has donat al teu alumnat, somriuràs com només tu saps fer-ho. Perquè, com t'he dit en alguna ocasió, quan tu somrius s'il·lumina el món i tot cobra color. Però també és cert que et costa un poc.

Ara, demà, encetes una nova etapa. Una etapa on et toca ficar-te a tu mateix al centre de la teua vida. I fer només allò que vulgues fer.

S'han acabat les classes, els torns, les guàrdies, els timbres i les reunions de departament. Això ja forma part del passat. I, encara que no ho hages buscat, estic segura que has deixat empremta al cor de molts companys i companyes. Estic completament segura. Com també ho estic que hi haurà alguna persona que s'alegrarà de perdre't de vista.
I dic açò perquè com a persona honesta que eres, no calles davant les injustícies i les coses que no es fan bé i això no sol agradar a la gent que busca viure bé i sense massa normes compartides.

Hui acabes una etapa laboral i n'encetes una personal. Una que has d'emplenar d'allò que et permeta somriure i caminar per la vida sentint la satisfacció d'haver contribuït al fet que els «teus» xiquets i alguna xiqueta tinguen un pou de coneixements que poder aplicar en la seua vida. No sols en la laboral, també en la personal. Perquè valors com la feina ben feta, d'orgull de sentir que les coses es poden millorar i la dignitat de treballar bé, també els ho has transmés amb cada vegada que els has corregit o ensenyat a superar-se a si mateixos. O els valors com el treball en equip, o la solidaritat entre companys son part del teu ADN docent i estic segura que aquest tresor també se l'han emportat juntament amb les teues lliçons.

Ara toca descansar i buscar-te a tu mateix i sentir-te ben orgullós de la teua trajectòria. Ho has fet molt bé. Has sigut un gran Mestre. Crec que et deus quedar amb això i mirar el futur amb aquest somriure teu i amb l'orgull d'haver fet un bon treball.

Moltes felicitats i endavant, sempre endavant, perquè com diu el nostre admirat Llach «...malgrat la boira, cal caminar..».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook