Lliçó d'alemany

Siggi Jepsen internat en una institució per a joves inadaptats, és castigat a fer una redacció titulada Les alegries del deure, però, mentre intenta establir un relat més o menys coherent en una cel·la incomunicada, no pot evitar recordar que el seu pare, el model més immediat, policia a Rugbül, la zona nord de la regió de Schleswig-Holstein, gairebé a la frontera amb Dinamarca, va seguir ordres, sense qüestionar-les, per destruir els dibuixos del pintor i amic de la família Max Nansen, per decadents i contraris als principis del règim. Eren els temps del Tercer Reich que els funcionaris disciplinats havien acceptat sense cap mena d´escrúpols. És l´inici de la magnífica novel.la de Siegfried Lenz traduïda al català per Club editor amb el títol de La lliçó d´alemany, que remet a un tipus de redacció per a redreçar conductes anòmal.les. Però aquesta, la que farà el protagonista, on contarà la història del pare i el seu amic pintor, serà una crítica profunda a la renúncia al pensament crític. I aquest llibre, publicat el 1968 a Alemanya, va ser lectura de referència en molts instituts d´aquell país en un moment on s´estava purgant tota l´apatia que una depriment letàrgia moral (validada per la democràcia cristiana) havia encomanat. Aqueix ardu treball d´introspecció és el que impedix, a hores d´ara, la permissivitat amb els feixismes que encara té la societat espanyola.

Però em dóna la sensació que els joves que han eixit al carrer aquestos dies passats per tot Catalunya ja estan escrivint la seua pròpia lliçó. Són protagonistes, vertaderament, d´un commovedor moment històric. Estan tips d´obeir com borregos; volen decidir, ser lliures. Són ells, al capdavant d´un poble conscient, que estan empenyent els seus propis polítics, molt corpresos pel vertigen, a una resposta decidida davant de les agressions d´un estat cavernós i obsolet. Tant és així que, de rebot, un partit adormit com era el Bloc Nacionalista Valencià sembla, per fi, despertar.

Anava a cegues el jutge Llarena en ignorar que reclamava el president Puigdemont a casa de Siggi Jepsen . I segueix sense tenir-les totes perquè, segurament, a Brussel.les, també han llegit la redacció. Serà difícil extraditar ningú per unes alegries del deure ja fa temps qüestionades allà, amb la clara intenció de no repetir errors del passat. Però ací, al nostre país, segueixen imposant-nos les essències d´Espanya, motiu d´orgull d´Unamuno, i així ens va.

Suscríbete para seguir leyendo