04 de noviembre de 2019
04.11.2019

Jo sí que aniré a votar

04.11.2019 | 19:55
Jo sí que aniré a votar

En estes eleccions, sembla més que en altres, la gent es planteja no anar a votar com una opció de expressar la disconformitat , cabreig o el que siga per esta convocatòria electoral que s'ha qualificat en si mateixa com que no tenia que haver passat. I esta resposta és pareguda a la típica «Que se fastidie el capitan que no como rancho» (hemos cambiado el palabro de la frase original por decoro).

I és la diferencia important d'altres «no anar a votar perquè fa calor o fred, estic a la platja, a la muntanya, en un dinar que se allarga perquè estem a gust, tenia que haver anat este matí però €total per un vot€»

Però és que el vot és un dret, el més important que tenim la ciutadania, el que diferencia al ciutadà o ciutadana de qui no ho és. Dóna igual on tingues l'habitatge, els diners del conte del Banc, si tens més o menys estudis... Sols cal ser ciutadà o ciutadana i tindre 18 anys.

No tindre 'l si que importa, si que ha importat. Els homes negres en Estats Units, que pogueren votar abans que les dones blanques, saben quina és la diferència. Les dones també ho sabem .

Perquè hem sigut les diferenciades per no tindre vot, en la resta dels drets. Quan es proclamaren les primeres declaracions de drets com la francesa de 1789, les dones podien pujar al cadalso però no tindre els drets de ciutadanes (Olimpia de Gouges), les dones érem equiparades en la legislació espanyola a qui no podia votar per tindre una malaltia mental o discapacitat psíquica, o ser home però no tindre l'edat, o deure diners a Hisenda. I no és una cosa de fa mil anys o de països poc desenvolupats. Les italianes i franceses tingueren que esperar al final de la segona guerra mundial (1946) i les suïsses en 1971

En la democràcia hem recuperat el dret al vot que va conquerir per a totes les dones Clara Campoamor. Se li ha reconegut este mèrit no fa molt, malgrat la defensa de la igualtat per a les dones que incloïa el dret al vot li va costar la mort política. Cap partit la va voler en les seues llistes en les úniques eleccions que va fer la Segona República i en les quals les dones gaudiren per primera vegada del dret al sufragi universal. Per a ella la igualtat per a les dones era consubstancial a una constitució republicana.

Per això, per la quantitat de dones que se l´han jugat i si la juguen cada dia per a que tingam drets, es important anar a votar.

En els dies següents per a bé o per a mal tenim les conseqüències de la nostra decisió. Per a 4 anys segons la Constitució i tot el que passe s'inicia eixe dia de diumenge electoral.

Per això cal que votem en defensa pròpia, en defensa dels drets individuals i col·lectius que tants segles ens han costat aconseguir, amb les armes que sempre hem defensat: La paraula i la llibertat.

Este diumenge 10 de novembre, jo si que aniré a votar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook