Faltava Cayetana Álvarez de Toledo i al seu lloc van traure de la banqueta Ana Pastor, expresidenta del Congrés i garantia segura de no enfangar-se en el No és sí o el Sí és no... El primer debat polític de la nostra història protagonitzat per cinc dones arrancava amb el canvi de la titular d'un dels equips veterans, potser perquè traure-la al terreny de joc podia ser contraproduent. No hi hagué més canvis. Algun periodista ho contava com "El cambio del portavoz" i no "de la portavoz", abduït per la inèrcia del masculí genèric.

Durant els primers minuts del partit els desdoblaments lingüístics i les expressions col·lectives relliscaven pel terreny de joc i les i els periodistes regatejaven com podien a tres bandes entre una realitat incontestable i nova, tota en femení plural amb cinc dones, una normativa gramatical en ocasions rígida i un llenguatge viu, àgil i mal·leable. Hi havia partit.

En ocasions costava entrar al joc i passar la pilota des dels termes genèrics "cada una de las personas responderà"..., a la concordança indiscutible "cada una de las candidatas", o "cada una de las cinco políticas", o "las cinco dirigentes políticas". De tant en tant hi havia algun espontani que deia: "Cinco políticas y una presentadora. Que nadie se queje!" o "Atención, un debate todo mujeres!", que entre la sorpresa i l'advertiment feia un fora de joc claríssim.

L'expulsió imminent del camp amb targeta roja era per a la frase "Como alguna la líe esta noche, se acabó", i els penals arribaven amb l'ús agramatical d'un masculí incomprensiblement referit a elles: "Los candidatos que acuden no son muy desconocidos", o, "Relación entre los candidatos". La força del masculí genèric, com "El portavoz", inflexible i incorrecte per a referir-se a una dona, relliscava i tirava el baló fora.

Els canvis i les novetats a què assistim en la política van de la mà de la renovació discursiva i de les regles del joc lingüístic que fluctua per adaptar-se i relatar honestament aquesta realitat. El terme que es resistia la nit del debat sigué "Los asesores" que, tot i que n'hi havia hòmens i dones, cap periodista vullgué desdoblar la paraula en femení i masculí. Les polítiques es veien perfectament en el relat i els assessors també, però les assessores no.

Amb tot i això, el transcurs de la presentació del debat sigué un exemple clar de transició cap a models de llenguatges que reivindiquen el fons i la forma de les paraules per a contar ben contada una realitat que canvia, sense retallar.

Encara queda molt de partit per jugar, aquest debat era la segona ronda, la de les portaveus, però no oblidem que la primera ronda sigué la dels candidats en masculí plural, la dels presidenciables, la dels qui juguen en primera divisió i aspiren a governar i representar un país. En un moment de la retransmissió, un dels assessors i politòleg digué una frase interessant per a reflexionar: "Quien mejor representa a las mujeres son las mujeres"..., però afegim que amb excepcions, clar.