Escric l'article mentre la processó de la beata Josepa Naval Girbés passa per ma casa. M'impressiona la remor dels devots i la quantitat de forasters que s'acosten a Algemesí per venerar una dona que, sense prendre els hàbits, va consagrar la vida a l'església catòlica. L'escultor Lleonard Borràs la representà vestida modestament tot acaronant una parella de xiquetes: una, brodant i l'altra, llegint. L'amor profund que li tenen al nostre poble fa que siga coneguda per l'apel·latiu familiar de la Senyora Pepa, de qui es recorda que fundà una escola de brodat per a xiquetes on, adquirien una habilitat que els serviria per a guanyar-se la vida alhora que aprenien a llegir i escriure, a més de catecisme.
L'ensenyament de les xiquetes és sempre l'última de les conquestes. L'educació per al fill; la filla, que aprenga les coses de dona, «sus labores», com deia el DNI de quasi totes les dones de l'època de ma mare. Obrir una escola per a xiquetes, més encara gratuïta, degué ser tota una revolució el 1848. Carles Salvador, en Nadal, flor cordial compila el romanç on narra la rutina d'anar a escola d'una jove Maria: «La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a aprendre de lletra amb son coixinet i la cistelleta».
L'escola de xiquetes com un espai de socialització, un lloc on aprendre, a més, la nostra llengua, és el que narra Carmelina Sánchez-Cutillas en Matèria de Bretanya, quan el seu avi resol que la neta parlarà en valencià: «Sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb les altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica». La paraula «costura» té, a més de l'accepció d'«escola de xiquetes o de pàrvuls», la del «conjunt de punts que unix dos peces de tela, de cuiro o d'altres materials. Les costures d'un vestit».
Encara trobem un tercer significat lligat a la medicina: el «senyal normalment allargat que queda en la pell després de curada una ferida». Cada costura en el nostre cos és senyal d'una victòria, d'haver superat un patiment; però és també memòria d'un dolor. La cicatriu és sempre tendra, el teixit cicatricial té vida pròpia i pica o s'altera amb els canvis d'oratge; és el recordatori perenne d'un turment.
Escric sense saber encara el resultat de les eleccions generals. Però, siga quin siga, les costures que s'han provocat amb els atacs a la democràcia, les mentides i les falsedats que de segur que hauran obtingut rèdit electoral, ens couran de per vida. Que el dolor no siga en va.
