12 de noviembre de 2019
12.11.2019
Ni un moment de glòria

I ara què?

12.11.2019 | 20:16
I ara què?

Ha passat el tsunami de les votacions del 10-N i, molts ja ho havíem dit, ens hem quedat amb un pam de nassos en conéixer els resultats. La situació política es pitjor que la del dia després del 28-A. En aquelles eleccions l'electorat va enviar a Pedro Sánchez un missatge ben clar, «con Rivera no» cridaven les bases a les portes de la seu socialista a Ferraz. Però Pedro Sánchez, egòlatra i fidel escuder dels poders fàctics, va contestar «però amb Iglesias tampoc». I va fer tot el possible per humiliar altre ego unflat, el del líder de Podemos, per poder justificar una nova convocatòria electoral amb l'esperança que les urnes li facilitarien el que aquell darrer diumenge d'Abril no li havien volgut regalar. Convençut pel seu guru, Iván Redondo, abans assessor del pepero García Albiol, va preferir embolicar-nos a tots en unes noves eleccions, sense pensar que no ho tindria fàcil. La sentencia del Procés ja seria pública, i l'única cosa que va aconseguir de la Justicia, com ell mateix va dir,la Fiscalia General està al seu servei, va ser que altra sentencia que el podia deixar amb el cul en l'aire, la dels EROS andalusos, on la cupula andalusa del PSOE està implicada, ajornarà fer-se pública fins després de les eleccions...

Ja hem votat, i ara què?. Els resultats mostren una Espanya ingovernable, una situació on el partit que ha tingut més escons, el PSOE, ha perdut tres, una Espanya on, dissortadament, l'extrema dreta aixoplugada en el PP i C's s'ha tret la careta i mostra el seu vertader rostre, el del feixisme i el franquisme que mai ha deixat d'estar present. No oblidem que la tan admirada Transició fou un pacte entre els poders del franquisme, que no volien abandonar ni poder ni cadires ni prebendes, i els nouvinguts socialistes, i democràtes de «camisa nova» a la política de la mà de Suárez i d'aquell Isidoro recolzat pels diners de les socialdemocràcies alemanya i sueca, que acabaria l'octubre del 1982 abandonat l'americana de pana per ser Felipe González, President del primer Govern socialista de la Transició. Ara, els seus hereus estan embolicats en un cul de sac del que es difícil eixir perquè el mateix Pedro Sánchez ens ha posat a tots dins d'aquesta dolenta perspectiva en negar-se el passat estiu a fer un Govern de coalició amb altres forces.

Ha aparegut reforçada, com en altres llocs d'Europa, una força feixista, reaccionaria i antidemocràta. Una gran part de culpa es de Pedro Sánchez convocant noves eleccions, altra part, important, es de certs mitjans de comunicació, especialment programes de les cadenes Antena 3 i Tele 5. Segur que els seus amos i fundadors estarien contents, des de la tomba l'editor Lara, antic legionari, veurà amb bons ulls que la cadena propietat familiar recolze el franquisme de Santiago Abascal, i l'amo de Tele 5, Berlusconi, deu estar brindant amb «lambrusco» que un dels seus, un feixista com Mussolini, siga la tercera força al Parlament espanyol. Però si mirem les xifres no ens hem d'espantar, la dreta està on estava i el que ha pujat el feixisme ho ha perdut C's on Rivera ja està a les cues dels demandants de feina a les oficines de l'atur.

Tot l'establishment espanyolista, amb Sánchez al front, ha estat atacant Catalunya. Els seus atacs sols han beneficiat a l'extrema dreta. I Catalunya continua endavant. L'independentisme s'ha reforçat amb aquestes eleccions. Ja en son més, ara també està la CUP a Madrid. ERC ha guanyat les eleccions a Catalunya, i a Barcelona, la capital. Com en l'obra de Corneille, Le Menteur podríem etzibar al nacionalisme espanyolista que «Les gens que vous touez se porten assez bien».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook