Esta expressió tan emprada tradicionalment i majoritàriament als pobles per a dotorejar de quina família prové algú, bé servix per a escodrinyar-nos els ànims, els valors, i l'ànima. Amb voluntat, de qualsevol experiència podem extraure'n més del que sembla factible en aparença. Cal tindre, si més no, tanta curiositat per entrar al bosc abans que es ponga el sol, com una tenacitat prou flexible que accepte i travesse totes les fases nocturnes que -segurament- ens cauran al damunt.
Reviscolar a temps és un art que es contempla millor com més capaços som d'estimar els instants d'inevitable -i necessària- fluixor. Si l'estufem i ens afanyem a rebutjar-la abans que ens ensenye allò que ha vingut a mostrar, ens enforfoguim en les branques sense traure-li el suc al fruit del conjunt.
«Sigues valent i no tingues por de saber que, inclús si prens una decisió roín, estàs fent-ho per una bona raó». En llegir esta frase atribuïda a Adele, connecte amb un probable escepticisme despertant-se en qui llig estos caracters. Els qui apostem més d'un mínim pel bé comú tant com pel propi, sabem el que és estralejar-li a les injustícies i les imperfeccions. Tant, que ens espanta fer mal i equivocar-nos. Però fins i tot les perles tenen una ombra que reflectir.
A què ens podem agarrar, llavors, quan el marejol amenaça amb desequilibri i vertigen? Recordar de què estem fets, i permetre'ns la llibertat de sentir-nos lliures de ser qui som. Partint de la base de no xafar la integritat de ningú, però abillats amb la pròpia essència.
Quan ens pregunten qui som, la tendència a identificar-nos amb el que fem o creiem és enorme. «Soc metge, soc mare, soc catòlic, soc animalista?». I tot el que estiga contraposat a això ens trau les anguiles del cabàs, mentres se n'ix del que volem incloure al nostre armari de traces que portar, que en refilar ben lluny o enviar a pastar fang.
«Xe, Conxin, quin conjunt!». Sovint oblidem la gràcia de les diferències, així com que som molt més que un grapat de conceptes, d'idees, de preferències, de guanys i de fracassos. A voltes mudats, en unes altres desastrats, vestint uns colors o uns altres, tolerant més o menys etiquetes així com carassetes? se'ns veu vindre, igualment. I encara que siga una baina -o ens ho parega-, pel camí topetarem. Que la trobada siga de profit, en la mesura que la bona traça en raonar i adaptar-nos ens ho permeta. Jo soc de transmetre el que sent, encara que a voltes m'enganye. I tu?
