De vegades les urgències et fan entrar a una cafeteria i demanar per l'urinari, i, habitualment, la resposta del cambrer es «al fons a la dreta». I ahí es on els votants han enviat el partit d'Albert Rivera després de les eleccions del 10-N. La desfeta de Ciudadanos ha estat completa, i, malgrat que les enquestes ja ho pronosticaven, encara tinc als ulls la imatge d'Inés Arrimadas cridant, un dels darrers dies de campanya, «huele a remontada». Però l'olor a remuntada s'ha mudat en pudor de derrota. En menys de sis mesos han perdut pel camí 47 escons i, amb vots de tot Espanya, han quedat tres escons per sota d'ERC, partit guanyador de les eleccions a Catalunya, votat tan sols a les quatre circumscripcions catalanes. A Ciudadanos, per voler guanyar els vots de l'extrema dreta i el nacionalisme espanyolista, els ha guanyat la partida, i els ha furtat el berenar, un partit d'extrema dreta. I es que més de tres milions i mig d'electors han preferit votar l'original feixista i franquista abans que recolzar una mala copia de l'extremisme com la que els oferien Albert Rivera i els seus col·legues.

Tan sols tretze anys ha durat l'escalada de Ciudadanos al món de la política. El partit de Rivera es fill de la plataforma cívica «Ciutadans de Catalunya» creada en el 2005 per un grup de professors resentits contra el nacionalisme català, alguns membres del PSC disgustats amb el que ells creien deriva catalanista de la sucursal catalana del PSOE, i algun bufó tronat com Albert Boadella a la recerca de subvencions del nacionalisme espanyolista, com es va demostrar amb la seua marxa a Madrid aixoplugat per Esperanza Aguirre. Un any després veia la llum el partit Ciudadanos, es qualificaven com socialdemocràtes, però la seua única ideologia era anar contra l'escola catalana i la immersió lingüísitica, els Mossos i TV3.

Amb la seua entrada al Parlament català amb tres escons va començar la seua escalada, sempre amb l'ajuda d'alguns mitjans mediàtics que els presentaven com el bastió de la defensa del nacionalisme espanyol en una Catalunya irredempta. Aviat Albert Rivera es va barallar amb els seus col·legues d'escó al Parlament i va desfer-se dels altres dos col·legues de partit iniciant una carrera que el duria a ser el líder indiscutible d'un partit sense ideologia, i que va passar de la socialdemocràcia al liberalisme per acabar fent el paper d'eixa extrema dreta que ara l'hi ha tret els escons, el berenar i els ingressos necessaris perquè el partit puga continuar funcionant.

Albert Rivera ha dimitit, és el menys que podia fer, s'ha tret del damunt el mort de gestionar un partit on son molts els que han anat abandonat el vaixell veient com anava a afonar-se per culpa d'un mal capità. Ha deixat el pont de comandament quan ha vist que el partit ha perdut, a més a més, de 47 diputats, el 63 % dels ingressos en menys de sis mesos. Ell es un dels principals culpables de la desfeta de Ciudadanos, la seua política, també la que han fet a Catalunya, ha escorat fins l'extrema dreta la majoria dels seus votants. Ara, qui quede al front de la nau haurà de buscar com refer la desfeta que han sofert, haurà de tancar seus i acomiadar treballadors, i haurà d'endreçar la casa taronja per salvar els mobles.

Albert Rivera, Inés Arrimadas, Lorena Roldán, Carrizosa i Girauta, entre altres, que, com única política, s'han dedicat a sembrar l'odi a Catalunya han rebut un vot de càstig, de res els hi ha servit l'odi que han sembrat. Els seus votants han preferit l'original color sípia del feixisme a la mala fotocopia en color que ells els oferien.