El pròxim dilluns tornarem a commemorar el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones i ho fem d'ençà que el desembre de 1999 l'Assemblea General de l'ONU ho va aprovar per unanimitat a la seua resolució 54/134 de 17 de desembre. Enguany es compleixen vint anys d'aquesta aprovació i la seua vigència continua sent absolutament necessària, malgrat que les dretes continuen negant aquest fenomen. Si prenem la definició que la mateixa ONU fa del que és la violència contra les dones i que és: «Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tinga o puga tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a les dones, fins i tot les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en la vida pública o privada», veurem com els missatges misògins de les dretes perden força perquè la mateixa ONU diu que és una violència exercida sobre les dones per ser dones. I no crec que l'ONU siga sospitosa de ser massa progressista, almenys jo no ho crec.

Si només a l'Estat Espanyol, amb una de les legislacions més avançades, en 2019 han sigut assassinades fins a l'1 de novembre 90 dones només per haver nascut dones, ens podrem fer una idea de la tragèdia que s'està patint arreu del món per totes les dones i criatures. Quan parlem de violències contra les dones no estem parlant només de violències físiques. No. També parlem de violències sexuals com les violacions que, a més, es multipliquen als conflictes bèl·lics, com els que ara mateix estan vius a Bolívia, Haití, Chile, Ecuador o Hong Kong, per exemple, perquè és una forma de sotmetre a les dones que van al carrer a manifestar-se contra els poders opressors que volen imposar un nou ordre per la força.

També podríem escriure fulls i fulls sobre les violències econòmiques i estructurals que afecten les dones de tot el món. Les onades famolenques que es pateixen al món s'acarnissen principalment a les dones i a les xiquetes privant-les d'aliments abans que als homes i xiquets i açò només n'és un altre exemple. Les estructures econòmiques mundials estan pensades per homes i per a homes i molt poques vegades tenen en compte les necessitats de les dones dins de les societats.

Si, és cert que als objectius de desenrotllament sostenible 2030 de l'ONU, al seu punt cinqué parla de la «Igualtat de gènere» i que entre els objectius està acabar amb totes les formes de discriminació i violències contra les dones, incloses la tracta, l'explotació sexual i qualsevol classe d'explotació contra les dones. Tot això és cert, però jo em pregunte per exemple, Com va a acabar-se amb la tracta de persones per a ser prostituïdes, si hi ha Estats com l'Espanyol, que tenen inclosos els guanys per prostitució dins de PIB? I és innegable que aquest negoci il·lícit que utilitza com a matèria primera els cossos de les dones i, fins i tot de dones molt joves, també dona molts diners a guanyar.Com veiem només amb aquests exemples molts somers, continua sent absolutament necessària la commemoració del 25 de novembre com a Dia Internacional per a l'Eliminació de la (les) violència (violències) contra les Dones.

Encara, després de 20 anys, cal fer molta pedagogia per a sensibilitzar socialment d'aquest greu problema mundial.