L’exigència del president Pedro Sánchez perquè el president de la Generalitat de Catalunya condemnara la violència (quan ho ha fet diverses vegades) també l’hauria d’adreçar al rei Felip VI i a son pare, el rei emèrit. Perquè el Sr. Sánchez, tan zelós perquè el president Quim Torra condemnara la violència, s’oblida que la dictadura franquista, amb nombrosos presos polítics i assassinats no ha estat mai condemnada ni per Felip VI ni per Joan Carles I.

El president Sánchez també hauria de demanar al Sr. Felipe González, president del govern en temps dels GAL, que condemnara la violència d’aquest grup terrorista, que produí segrestos, atemptats i assassinats.

I és que, o el president Pedro Sánchez té amnèsia i no recorda que el dictador va legitimar la seua successió en el rei Joan Carles o bé considera que aquest rei i el seu fill no tenen res a vore amb la dictadura, quan són hereus del dictador, ja que va ser Franco qui nomenà Joan Carles successor seu.

El mateix Sr. Sánchez ha condemnat el terrorisme dels GAL? És molt interessant vore un vídeo del programa “Moros y cristianos”, on el Sr. Pedro Sánchez, amb 25 anys, té una intervenció curiosa en relació als acusats dels GAL (El Nacional, 29 de setembre de 2019).

El Sr. Sánchez, que vol donar lliçons de democràcia, hauria de començar per demanar al rei (com ho ha fet amb el president Torra) una condemna ferma del franquisme. I no ho farà. I al Sr. Felipe González una condemna rotunda dels GAL.

També cal recordar, ara que el president Sánchez parla del respecte a la sentència contra els líders independentistes i al compliment íntegre de la condemna, que el Sr. Felipe González (amb milers de militants socialistes) va protestar el dia que els Srs. Barrionuevo i Vera van entrar a la presó, perquè estava en desacord amb la condemna que els havia imposat el Tribunal Suprem.

El Sr. Sánchez no utilitza la mateixa vara de mesurar en un cas i en els altres, ja que per al president Torra diu una cosa (que condemne la violència) i per al rei i el rei emèrit i per al Sr. Felipe González no els demana que condemnen la dictadura i els GAL.

Per altra part, el president Sánchez ha dit que vol eliminar el ducat de Franco concedit per Joan Carles a la dona del dictador i també altres títols nobiliaris semblants. Però el cert és que fa poc més dos mesos (Público, 15 de setembre de 2019), el govern en funcions, presidit pel Sr. Sánchez, va renovar el ducat que el 1948, a títol pòstum, Franco va concedir a José Antonio Primo de Rivera.

Per cert: quan condemnarà el Sr. Sánchez la violència dels cossos de seguretat l’1 d’octubre de 2017? Perquè el Sr. Sánchez sap que a Europa, la comissària de Drets Humans ha exigit al govern d’Espanya que investigue “l’ús excessiu de la força” per part de la policia. La Sra. Dunja Mijatovic ha dit: “Em preocupen els atacs a periodistes i les denúncies d’ús desmesurat de la força de la policia”. Condemnarà el Sr. Sánchez la violència de la policia?

Per altra part, el Sr. Grande-Marlaska intenta criminalitzar l’independentisme, amb l’objectiu d’equiparar-lo a

amb ETA i així poder justificar les detencions, a diferència del que passa a França amb les Armilles Grogues, que malgrat la violència que utilitzen, no han estat criminalitzats com a terroristes.

També resulta del tot surrealista que el Sr. Sánchez diga que “el desig de l’independentisme és que la dreta governe”. ¿No recorda el Sr. Sánchez que l’independentisme va recolzar la moció de censura, que l’any passat va presentar el Sr. Pedro Sánchez i que gràcies als vots dels diputats independentistes ell va ser elegit president del govern d’Espanya?

I encara un últim apunt que demostra el gran “respecte” del govern espanyol per les decisions judicials: la ministra Carmen Calvo va dir (Levante-EMV, 29 d’octubre de 2019) que “el govern espanyol no entendria que Bèlgica no entregara els qui estan fugits de la justícia espanyola”, en relació al president Puigdemont. I és que el “respecte” del govern espanyol per la justícia fa que la Sra. Calvo amenace Bèlgica amb represàlies si no extradeix el Sr. Puigdemont. I després diuen que defensen la separació de poders.

Amb tot això, no va resultar gens estrany que el diumenge 27 d’octubre, en la manifestació convocada a Barcelona per Societat Civil Catalana, els ministres Ábalos i Borrell, amb altres dirigents socialistes, anaren plàcidament del bracet del PP i de Cs.