28 de noviembre de 2019
28.11.2019
Levante-emv
Pam amunt, pam avall

Dones i supervivència

28.11.2019 | 20:07
Dones i supervivència

Pere és pare d'un xiquet –set anys– i una xiqueta –de tres anys–, i acostuma a llegir-los, alternant-se amb la seua parella, un conte quan els té gitats al llit per a dormir. Els ha llegit tota classe d'històries i amb diversitat de protagonistes. Fa uns dies li llegia, al fill, un llibre diferent. Quan portava dos contes llegits el xiquet li preguntà: –¿Totes les històries són de dones? –Sí, fill, totes les d'este llibre són de dones, exemples de determinació i audàcia per a xiquets i xiquetes. Es tracta del segon volum de Contem històries de dones d'ací, Vincle Editorial, escrit per Rosa Roig i il·lustrat per Manola Roig. Si els contes per a dormir volen ser un pas cap a mons mai pensats, i un estímul excitant per a la imaginació infantil, res millor que incloure històries de dones valencianes relatades amb la convicció i la sensibilitat de Rosa i acompanyades de les formes i colors de Manola.

Cada dia et trobes dones que, amb moltes dificultats, caminen cap als seus horitzons, cada volta en són més i millors. Com ara Adhara Pérez, mexicana. De ben menuda li diagnosticaren la síndrome d'Asperger i un coeficient intel·lectual de 162, dos punts més que Albert Einstein i Stephen Hawking, ara amb huit anys ja cursa estudis universitaris en dos especialitats diferents. La revista Forbes l'ha elegit com una de les cent dones més influents de Mèxic. Adhara vol anar a la NASA, somia ser astronauta, i tot i que afirma que «li agrada la Terra a on podem sobreviure» ella voldria «anar a l'espai i colonitzar Mart».

Confiem que amb dones com Adhara o Greta Thunberg, una altra dona potent, la supervivència del planeta i de la humanitat puga ser una realitat.

Però, quan un ser com Donald Trump, i altres de pareguts, arriba a on ell ha arribat l'extinció és previsible i, fins i tot, és percebuda com a necessària. No ho dic jo, ho assegura un estudi de la Universitat d'Oxford publicat fa un mes en Scientific Reports. Davant l'eventualitat d'una catàstrofe global les persones enquestades preferien que no quedaren humans a què l'espècie deixara mostra sobre el planeta devastat. La «humanitat» se n'infot de la seua desaparició. ¡Fi de l'esperança que Prometeu els lliurà als humans! Ah, però, per contra, preguntats sobre què seria pitjor que totes les zebres s'extingiren o que en quedaren algunes, la resposta majoritària fou: que continue l'espècie. Uf!

Permeten-me que jo salve, almenys en esta columna, dos espècimens masculins de l'Albufera de València. Dos suecans, Joan Fuster i Fermín Rubio, retratats, en 1985, per Gabriel Cualladó dins del seu projecte «L'Albufera. Visió tangencial». Els he tornat a vore en l'exposició «Gent i llocs. Gabriel Cualladó en la col·lecció de l'IVAM», del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Foren dos qualitats humanes ben diferents –Fuster, fràgil, urbà i esmolat per la paraula, Fermín, vital, ferm i campestre–, captades perfectament per Cualladó en la seua disparitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook