El cardenal Cañizares, de nou, semblava estar un poc ociós la setmana passada i sembla que Déu li va donar feina en forma de manifestacions sobre el que ens espera si el pacte entre el PSOE i Unidas Podemos acaba per poder formar govern. I és que dins de la coherència del que representa ell i tots els de faldes llargues i negres, ens diu que venen temps de «pensamiento único» si s'acaba conformant el govern de coalició. I clar ell, tan obert de ment i tan tolerant amb els comportaments de les persones gays, lesbianes, feministes, etc. no pot concebre que un «pensamiento único» d'esquerres moderades garantisca els drets de totes les persones més enllà de les seues ideologies i les seues orientacions sexuals. «Con la Iglesia hemos topado, Sancho» li deia el Quijote a Sancho Panza i quanta raó tenia Cervantes a l'escriure-ho. Perquè si alguna cosa caracteritza als de faldes llargues i negres és que coneixen molt bé els seus drets, però no els de la resta de la ciutadania. Sobretot la que no pensa com ells. La que cada matí ix a bregar pels drets de tota la comunitat i no sols pels individuals o corporatius com és el cas.

Parla de «pensamiento único» un representant del col·lectiu amb més privilegis del món. Que mira cap a un altre cantó quan ixen casos d'abusos a menors contínuament, quan continuen defensant un món absolutament masclista que exclou a les dones de la seua institució i les relega a tasques secundàries sense quasi protagonisme. Que continua rebent diners públics tot i estar a un Estat aconfessional. Que pretén, per tots els mitjans, imposar el seu pensament davant els drets a decidir de les dones a viure com vulguen la seua sexualitat i maternitat. O condemna la forma de viure de les persones dels col.lectius LGTBI.

O guarda un silenci còmplice davant dels assassinats de les dones. Això sí, predicant-los que tinguen paciència i resignació des dels púlpits i els confessionaris. Malgrat que això els puga costar la vida.

Si els resultats electorals no li agraden, ho sentim, però és el poble sobirà qui els ha decidit i, per molt representant de la Iglesia catòlica que siga, viu en un estat de dret, democràtic i aconfessional, no ho oblide, on s'ha de respectar la llei i complir els mandats que ixen de les urnes, encara que no li agraden.

El que realment li fa por a aquest home és que un nou govern d'esquerres moderades fique una mica d'ordre en les relacions Estat-Església Catòlica i comence a posar fi a tots els privilegis dels quals gaudeixen. A això és al que vosté li té por. I ja seria hora que es feren passos cap a un estat realment aconfessional per part d'algun govern.

Sr. Cañizares, deixe d'intentar fer política i dedique el seu temps a ficar ordre dins de la seua pròpia casa que falta li fa i deixe que la resta de la gent, polítics inclosos, visquem la nostra vida com la vulguem viure.

I, un consell, recorde que la seua veu, no és cap «Dogma de Fe». Només és una veu més.