El papa Francesc ha acabat el seu viatge apostòlic a Tailàndia i al Japó, dos països amb majoria budista, on els cristians formen una xicoteta part del total de la població. Una vegada més, el papa ha visitat aquests cristians, en uns països de perifèria. La paraula del papa ha estat per animar, confortar i encoratjar els deixebles de Jesús, que en aquesta part del món es troben en minoria, com els primers deixebles a l’imperi romà.

En un món cada vegada més insolidari i individualista, que deixa de costat els qui sofreixen, el papa, davant les autoritats tailandeses, va exhortar els dirigents dels països a acollir tothom. Per això el papa digué que “necessitem artesans d’hospitalitat”.

En aquest viatge a Tailàndia, el papa va demanar als bisbes tailandesos que feren possible “una Església en camí, sense por a baixar al carrer, capaç d’obrir-se humilment al Senyor”. El papa feia notar que Tailàndia es troba en un “continent multicultural i multireligiós, amb una gran bellesa”, però també amb “la pobresa i l’explotació” de tanta gent i amb un “consumisme i materialisme”, present especialment “entre els jóvens”. Així mateix, el papa lamentà “el flagell de les drogues i el tràfic de persones”, el drama dels “migrants, dels refugiats, l’explotació laboral i la desigualtat existent entre pobres i rics”. Davant d’aquest drama, el papa encoratjà els bisbes a no refugiar-se “en pensaments i discussions estèrils, per centrar-nos en nosaltres mateixos”. Per això el papa prevenia els bisbes davant “estructures i mentalitats eclesials que poden arribar a condicionar negativament un dinamisme evangelitzador”. Finalment el papa demanava als bisbes que siguen capaços “d’acompanyar als qui servim, amb paciència i amabilitat, escoltant-los, respectant la seua dignitat”.

El dia 22, a la missa a la catedral de l’Assumpció, el papa s’adreçà als jóvens recordant-los que “Déu té un pla per a cadascun” d’ells i els encoratjà a no desanimar-se, ja que “davant els problemes i obstacles” que podem trobar a la vida, hi ha el perill que s’infiltre en “els somnis” dels jóvens, “l’amarguesa i l’incredulitat, fent que es refreden” els seus cors i vagen perdent l’alegria. Per això el papa els exhortava a estar “ben arrelats en la fe dels nostres majors”, per tal que “el foc de l’Esperit no s’apague”. El papa també els prevenia de la temptació de “construir un futur sense arrels”i els encoratjava a “mantindre viva l’alegria i a no tindre por a mirar el futur amb confiança”.

El mateix dia 22, el papa es reuní, a la parròquia de Sant Pere, a Bangkok, amb preveres, religiosos i religioses, catequistes i seminaristes. El papa comença fent una acció de gràcies per “tots els consagrats que, amb el seu silenciós martiri de fidelitat i de la seua entrega quotidiana, es tornaren fecunds”. El papa també recordà que “la història vocacional de cadascun de nosaltres està marcada” per aquelles persones que ens “ajudaren a descobrir i discernir el foc de l’Esperit”. Després del testimoniatge de la religiosa Benedetta, el papa recordà que la vocació, sovint “comença amb una mirada bella” que ens captiva. Per això demanà als consagrats que siguem capaços de “despertar a la bellesa, a la sorpresa, a l’estupor, capaç d’obrir nous horitzons i sembrar qüestionaments”. Per això, “una vida consagrada que no siga capaç d’estar oberta a la sorpresa, és una vida que s’ha quedat a la meitat del camí”. El papa digué també que “una vida consagrada que no siga capaç de sorprendre’s cada dia, d’alegrar-se o de plorar, és una vida consagrada a meitat de camí”. El papa ens digué que el Senyor no ens crida “a imposar obligacions a les persones o a posar càrregues més pesades que les que ja tenen, sinó a compartir una alegria, un horitzó bell, nou, sorprendent”. Per això, seguir el Senyor “és quelcom bell, formós, capaç d’omplir la vida d’un nou resplendor i d’un goig profund enmig de les proves”. També ens animà a no defallir per “la temptació de pensar que som pocs”, sinó que hem de veure que “som xicotets, xicotets instruments en les mans creadores del Senyor”.

El papa també es va adreçar als líders d’altres religions, demanant-los un esforç per fer possible “l’encontre i el diàleg”, per així “treballar conjuntament”, ja que les religions tenen “molt a oferir a les generacions més jóvens” en el “seu dret al futur”.

Pel que fa a l’estada del papa al Japó, m’agradaria subratllar les seues paraules a la missa, el dia 24, solemnitat de Crist Rei. Francesc proposava als jóvens la necessitat que tots tenim de “renovar la nostra fe i el nostre compromís”, per així “professar amb valentia, que l’amor donat, entregat i celebrat en Crist a la creu, és capaç de vèncer tot tipus d’odi, egoisme, burla o evasió”.

L’acte a Hiroshima va ser particularment emotiu, ja que el papa, com a “peregrí de la pau”, va fer memòria de “totes les víctimes” de la bomba atòmica i “els qui han suportat en els seus cossos durant molts anys, els sofriments més aguts, els gèrmens de mort”. El papa va denunciar “la hipocresia de parlar de pau, quan es construeix i es ven material bèl·lic”. El papa deia també: “La pau no és sinó un “so de paraules” si no es construeix d’acord amb la justícia”.

El dia 25, a la catedral de Santa Maria, el papa, que es va reunir amb els jóvens, els exhortà a acceptar la diversitat, “ja que el futur no és monocromàtic”. El papa els deia que han de mirar el món “en la varietat i en la diversitat del que cadascú pot aportar” i els animà a “viure junts en harmoia i pau”.

En la missa d’aquell mateix dia, el papa reconegué que al Japó, malgrat que hi ha “una economia altament desenrotllada, no són poques les persones que estan socialment aïllades, al marge”. Per això el papa exhortà els cristians japonesos a “protegir la vida i a testimoniar amb saviesa i coratge un estil marcat per la gratuïtat, la compassió, la generositat i l’escolta, un estil capaç d’abraçar i rebre la vida amb tota la seua fragilitat i menudesa”.

El viatge del papa a Tailàndia i al Japó ha estat l’aposta de Francesc per les perifèries, per la gent que pateix i per un camí de diàleg que ens porte a la pau.