De les alarmes que ens arriben a diari, la que més m'espanta, tot i que no en viuré les pitjors realitats que anuncien, és la del canvi climàtic. El planeta ve patint de fa dècades una malaltia greu a la qual, encara que els científics n'han fet el diagnòstic, i que sabem les conseqüències fatals que ja provoca en molts éssers vius, inclosos els animals humans, els poderosos depredadors del món no semblen fer-ne cas. Fan, això sí, solemnes reunions propagandístiques, però alhora de posar remei al malalt planetari, els poders econòmics i polítics no es posen mai d'acord. Permeten, això sí, que joves i vells protesten, que es manifesten amb consignes dramàtiques als carrers de les megalopolis on les persones malviuen duent mascaretes, quan no malmoren enverinades per invisibles fums tòxics industrials.
¿Què fan les potències mundials com Estats Units o Rúsia? ¿Què fa Brasil amb la desforestació crematòria de l'Amazones i ensorrant muntanyes buscant minerals preciosos? ¿Què fa Xina cremant sense parar milers de tones de carbó? ¿Què, les multinacionals amb el petroli, quan no adquirint «terres rares» arreu per a fabricar sofisticades màquines i robots humanoides? ¿On guarden els residus de les centrals nuclears? D'això, no se'n parla prou, per no alarmar-nos, diuen. En realitat, però, és per seguir fent negocis com si es tractara de guerres.
Els humils humans d'Europa, conscientment preocupats per aquesta pesta que pot acabar amb el planeta sencer, ens escandalitzem davant la contaminació dels mars i dels rius, quan veiem que els gels dels pols es converteixen en glaçons que els oceans dissolen, i protestem. Com a protesta hem deixat de comprar productes embolicats en plàstic, exigim envasos reciclables i aboquem als contenidors pertinents les domèstiques deixalles quotidianes. Així intentem ajudar a salvar el planeta per tal de deixar un món futur que resulte saludable als nostres fills o néts. ¿Són gestos inútils, els que fem a diari? No, no. Són gestos humans a favor de la vida. N'hi ha prou, però, amb el que fem? Certament, no.
No vull dir que l'agonia del planeta siga irreversible, tampoc no és això, no. Vull dir que els veritables culpables d'aquesta previsible hecatombe no fan el que caldria per evitar la degradació o degeneració del planeta. Per això trobe que Greta Thunberg, l'adolescent sueca que recorda una malhumorada Pippi Langstrump, és una icona civil capaç de despertar la consciència de la generació que viurà el que encara neguen els poderosos fariseus de torn.
