Tindre lligams familiars amb qui ha comès un acció execrable no hauria de servir per a desprestigiar-te. Ho diu el mandat bíblic: els fills no han de pagar les culpes dels pares ni els pares les culpes dels fills. Tanmateix, casos recents exemplifiquen aquesta mala praxi. Mesos enrere, amb motiu del 80è aniversari de l'afusellament de les Tretze Roses, es va viralitzar a les xarxes socials que el diputat Iván Espinosa de los Monteros era nét de qui signà la sentència a mort. La notícia era falsa, però els vincles familiars amb el governador militar de Madrid en 1939 van servir per denigrar-lo. A aquest cas s'afegeix la notícia d'Antena 3 sobre la condemna d'un pederasta mostrant la imatge de la seua ex-dona, la vicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra. I ara ve la pregunta retòrica que vostès esperaven: per què dirigeixen els reflectors sobre l'exdona i no sobre l'agressor? Ho han endevinat: perquè el color groc és un eufemisme per referir-se a certs mitjans de comunicació.
De tan evident hauria de resultar ociós recordar-ho: les culpes i pecats són personals i intransferibles. Que un polític siga focus d'atenció pública per vincles familiars amb l'autor d'un fet ominós és inevitable, però aprofitar la conjuntura familiar per aplicar-li el "zoom" de la notícia és deplorable; Ací i a Lima és dir-la sense dir-la, culpar-lo "de facto" sense culpar-lo "de iure". Posa sordina al vertader autor i, amb el temps, queda només el nom del polític en el record de la gent. Aquest procedir s'ha escampat com el virus de la grip i el nombre d'afectats s'ha multiplicat fins convertir-se en una passa. Aviat veurem si pertanyen a la mateixa matriu els reflectors mediàtics sobre l'alcalde de València (per facturar l'EMT al bufet d'advocats on treballa el cunyat), i el president de la Generalitat (per presumptes irregularitats en subvencions a familiars). Com som una societat seduïda per teories sobre conspiracions, sempre trobem més fascinants els complots que les històries simples.
