Molts de la meua generació hem envellit sentint parlar d'ecologia, de la necessitat d'un canvi de mentalitat personal i col·lectiva en els plantejaments industrials i econòmics necessaris per tal d'evitar el que s'anunciava com una prioritat planetària si es volia evitar l'apocalipsi planetària. Aleshores, i parle de fa dècades, el que ens mostraven els poders polítics i militars eren armes atòmiques i explosions nuclears amb una capacitat de destrucció molt superior a la de les bombes que anteriorment s'havien llançat sobre Hiroshima i Nagasaki per tal d'acabar la segona guerra mundial.
Els joves d'aleshores ens movilitzàvem contra el terror armamentístic i contra les centrals nuclears, i ens manifestàvem a favor de la pau mundial i en contra de les guerres i les dictadures. Nosaltres, els més conscients dels joves d'aleshores i d'ací, ens manifestàvem també contra la dictadura franquista i a favor de la democràcia amb l'esperança de ser capaços d'ajudar a construir un món millor. Pensàvem que seríem capaços de canviar aquest món. El món ha canviat, certament, en molts aspectes. En poca part, a millor; i, en molta part, a pitjor, com estem veient.
Al cap d'uns temps, va emergir el moviment dels Verds al nord d'Europa, un moviment polític que deixà de banda velles ideologies caduques per a posar l'èmfasi en la millora de la vida quotidiana de les persones a partir d'un nou pensament social i científic que fora capaç d'activar noves formes de vida des del respecte a la naturalesa, i així crear una consciència personal i civil a favor de la vida. Aquest moviment va saber mostrar en la pràctica la seua solvència, majorment als països de l'Europa del Nord. Per això ara encapçala les reivindicacions per l'ecologia, pel respecte a la naturalesa i per la salvació del planeta. Ho ha fet a pesar de la indiferència cínica d'aquells polítics depredadors que neguen l'evidència urgent de prendre mesures globals contra la devastació que ja pateix bona part del planeta.
Què cal fer, doncs? La justa resposta la tenim a l'abast joves i vells, a Europa, a Àfrica i a la resta dels continents. Cal, per tant, activar-se en la direcció que marquen ara els joves. Perquè si el futur és d'ells, els poders econòmics multinacionals cal que els facen cas. Urgentment. Si els polítics que manen arreu del món són humans, si tenen fills i néts, han de tindre necessariament en compte el que reclama la joventut: justícia climàtica per al planeta.
