El Consell d’Europa alerta que el valencià es troba en una situació «preocupant». Diagnòstic que haurem de compartir perquè les proves són concloents i afecta, en major o menor grau, a totes les llengües minoritàries de l’Estat. El dictamen es basa en un estudi realitzat per experts, tot i que per arribar a eixa conclusió no calia cap investigació. Bastava parar l’orella —com el pell-roja que ausculta a terra per saber si s’acosta el Setè de Cavalleria— i escoltar quina llengua es parla a les grans superfícies, televisions, jutjats, esglésies, etc. Si els que estimem la llengua no volem posar-nos de dol rigorós, deixem-nos de romanços i exigim voluntat legislativa per avançar i no anar com a les cintes sense fi d’un gimnàs. Perquè pedalem, però no avancem. I si avancem, ho fem de cul, ara renunciant al requisit lingüístic en la funció pública, ara desistint del doblatge de pel·lícules, ara abjurant de l’etiquetatge de mercaderies, etc.
La situació de les llengües minoritàries no està com per a tirar coets, però la variada fauna supremacista castellana situa al primer lloc del hit parade dels cinismes el disc ratllat de que les autonomies amb llengua pròpia discriminen el castellà. Com el saber es nodreix de preguntes més que de respostes, pregunte: Quan van al quiosc, troben encara diaris en castellà? Si van a una llibreria, regiren molt per fer-se amb un text en castellà? I si van al cinema, veuen pel·lícules en castellà? Quan van a missa, han de caminar molt per trobar una parròquia on celebren en castellà? Si posen la ràdio o la tele, troben alguna emissora o cadena en castellà? I si van al notari?, hi tenen dificultats per redactar els documents en castellà? I al jutjat?, costa fer-se d’entendre si s’expressen en castellà? Quan van al supermercat, no els parlen les caixeres en castellà? I com estan etiquetats els productes? En quina llengua està el seu DNI, el passaport o el carnet de conduir? I els impresos d’Hisenda? Que el castellà està discriminat? Vinga, va.
