Maria anava partera / i en el portal va parir, / i sant Josep es mirava / aquell infant tan polit / gitadet en un pessebre / perquè no tenien llit. El Cançoneret valencià de Nadal, que recopilà Sanchis Guarner, conserva precioses cançons mig nadales mig cançó de rogle que fan del goig de Nadal una diversió en família. Ben lluny de les celebracions encarcarades, el nostre és un Nadal on van a veure el Jesuset sant Antoni i el porquet, els canonges de la Seu i del Micalet, bous, vaques i gallines amb sabates.
Maria es presenta partera, «dona o femella que està a punt de parir o que fa poc que ha parit» i molt humana: la mare es posa l'infant al pit, aquell mama la llet calenteta; una «atrevida familiaritat», en paraules de Sanchis Guarner conforma els versos que relaten aspectes íntims però alhora tan comuns com són els naixements. Carmelina Sánchez-Cutillas en Matèria de Bretanya ens relata un dels rituals lligats a l'arribada dels nounats: l'ús de la ruda: «és el cas que la ruda espantava les bruixes, i per això quan naixia un nen la comare posava una branqueta de ruda en la finestra de la cambra de la partera, i la ficava dins d'un got ple d'aigua per fer-la durar més dies. I quan bolcaven el nen de bolquers, també li lligaven una altra branqueta de ruda, li la lligaven amb la mateixa agulla del reliquiari de domàs brodat que duien totes les criatures. I en acabant la mare i les àvies i la comare, i les veïnes que entraven a tafanejar l'aixovar del menut i el cobertor del llit de la partera, sospiraven tranquil·les perquè gràcies als dos amulets ja no se'l podrien emportar ni les bruixes ni el dimoni». A la Cerdanya encara canten: «Alfàbrega i valeriana / menta i ruda / salven tota criatura»; però la ruda vera és coneguda també com a «herba de bruixes» pel poder abortiu, un dels usos clandestins més secrets.
Pariràs amb dolor -o amb fatiga, com diuen altres intèrprets-, sentencia La Bíblia. Les dones tenim un preu a pagar per la posició bípeda més car que els hòmens i no sempre els avanços en medicina han deixat la dona viure amb naturalitat un fet on ella té art i part. Les nadales no parlen dels dolors del part ni dels torçons posteriors, però degué ser terrible parir sola en una establia, quasi tant com fer-ho enguany, a Mória, Lesbos, en un camp de refugiats. M'han passat una imatge d'un naixement on Maria descansa després del part mentre Josep atén el xiquet. És el meu desig de Nadal!
