Una sentència del Tribunal Constitucional ens posa davant aquesta disjuntiva a les treballadores i els treballadors, en considerar legal que l’empresa acomiade per absències justificades al treball. És un contrasentit vital, inhumà, que les absències justificades per malaltia, o per conciliació, siguen motiu d’acomiadament. Cuidar la salut, les cures, no pot ser motiu d’acomiadament, va en contra de drets fonamentals de l’ésser humà.

La sentència del Tribunal Constitucional (TC), de 16 d’octubre de 2019, ha declarat que l’article 52.1d) de l’Estatut dels Treballadors, l’extinció del contracte de treball per absències justificades per malaltia, s’ajusta al text constitucional.

La sentència, clarament, prioritza els interessos econòmics empresarials al dret a la salut de les persones treballadores. La reforma laboral del 2012, la de Rajoy, va ampliar els motius de l’acomiadament per absències justificades. Així doncs, el Tribunal Constitucional dona la benedicció a una reforma laboral que, des del seu origen, ha anat contra els drets laborals, i humans, que tant ens ha costat aconseguir a la classe obrera. Aquesta sentència trepitja els drets fonamentals de les persones que treballen, la seua dignitat, però també la seua salut, i, per tant, la seua vida.

Una societat democràtica no pot discriminar les persones. La democràcia exigeix unes normes o regles per a totes les persones, en les quals es contemple la igualtat, la llibertat, però també la solidaritat. Sembla obvi, que l’acomiadament per absència al treball per motius justificats hauria de ser inconstitucional i que va contra normatives internacionals. A més, incompleix l’agenda de l’ONU de treball decent, l’objectiu del qual és internacionalitzar els drets laborals, com el dret a la salut i la sostenibilitat del sistema laboral. Després d’aquesta sentència, ens resultarà molt difícil abordar la creació d’ocupació no precària i garantir la salut laboral, per exemple.

La reforma laboral del 2012 va reduir els drets laborals, la democràcia en els centres de treball, però també la salut laboral. En revisar les dades sobre la sinistralitat laboral, trobem un punt d’inflexió l’any 2012, un canvi de tendència, que es reflecteix en el creixement anual de la sinistralitat des d’eixe any fins a les últimes dades del 2018. El dret a la negociació i a la representació col·lectiva es destrueix en instal·lar un model de treball inestable, amb contractació temporal, parcial, en pràctiques, amb beques, i els falsos autònoms. Així doncs, s’eliminen drets fonamentals i es redueix la democràcia en els centres de treball. No es pot oblidar la jurisprudència i la seua interpretació, que, en aquest cas, està prioritzant els interessos privats empresarials sobre els drets socials, individuals o col·lectius.

L’article 52, 1d) de l’Estatut de les treballadores i els treballadors va en contra dels drets socials de les persones treballadores recollits en la Constitució, i dels compromisos assumits pel nostre país, internacionalment, amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) i els preceptes de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Amb aquesta sentència el tribunal ha prioritzat el dret de l’empresa i fa garant a la Constitució Espanyola (CE) en inclinar la balança de la justícia cap a la patronal. A més, deixa sense pes l’article 35 CE, sobre el dret al treball, que queda com a secundari. Però, com es garanteixen els drets d’igualtat, no discriminació i llibertat sindical? També són drets fonamentals.

“L’absència temporal del treball per motiu de malaltia o lesió no haurà de constituir una causa justificada de terminació de la relació de treball”, segons l’article 6.1 del Conveni sobre la terminació de la relació de treball, 1982, número 158 de la OIT, ratificat per Espanya (BOE núm. 155, de 29 de juny de 1985, pàgines 20352 a 20354).

La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), en el capítol IV, Solidaritat, article 30, Protecció en cas d’acomiadament injustificat: “Tot treballador té dret a protecció en cas d’acomiadament injustificat, segons Dret de la Unió i amb les legislacions i pràctiques nacionals”. En l’article 31, sobre les Condicions de treball justes i equitatives: “Tot treballador té dret a treballar en condicions que respecten la seua salut, la seua seguretat i la seua dignitat”. La Carta de drets fonamentals de la UE s’aplica com a part integrant del dret originari comunitari, per això forma part de la interpretació del dret espanyol.

En definitiva, Intersindical Valenciana exigeix la derogació de les reformes laborals, que des del 2010 i 2012 fins a la data actual, restringeixen els drets laborals i fins i tot els fonamentals, com el dret a la salut, perquè la Salut és un dret i no es pot devaluar.