Al llarg de les últimes dues dècades, la recuperació de l'AP-7 per a un ús lliure de pagament ha estat una de les principals reivindicacions de municipis i entitats cíviques valencianes, que hem vist com esta infraestructura viària ha condicionat el nostre desenvolupament. Per tant, la no renovació de la concessió ha estat un acte de justícia històrica.

No se'ns ha regalat res ni se'ns ha fet cap favor, sinó al contrari. La gratuïtat de l'AP-7 és un dret que ens hem guanyat i hem pagat sobradament. Des de fa dècades, el greuge comparatiu amb altres territoris de l'Estat ha estat un autèntic llast i un factor negatiu que hem patit molt més enllà de l'amortització de dita infraestructura.

Afortunadament, la part més activa de la societat valenciana -on cal incloure també a alguns partits polítics i representants institucionals- ben escaldada per la història recent dels fets amb les tres pròrrogues aprovades pel governs de torn de l'Estat, i per les declaracions sovint ambigües dels representants dels Ministeri de Foment, va comprendre que l'alliberament no estava garantit. Aleshores no va esperar de manera complaent l'arribada del 31 de desembre de 2019. De manera que la pressió exercida per bona part de la societat valenciana ha estat un dels factors determinants perquè l'AP-7 haja quedat lliure de pagament, de moment.

De fet, en reunions que he mantingut al llarg dels últims anys amb representants del Ministeri de Foment per tractar la qüestió de la connexió sud d'Oliva entre l'AP-7 i la N-332, en alguna ocasió se me va donar a entendre que s'estaven estudiant mesures com el peatge tou, l'eurovinyeta o el peatge intel·ligent, tot i que no hi havia res decidit. Encara més, el primer projecte de la connexió sud contemplava peatge, a pesar que era evident que les obres finalitzarien acabada ja la concessió, i no va ser fins a finals del 2018 que el projecte constructiu es va modificar per retirar el peatge.

A més de la pressió social, és probable que la inestabilitat política al si de l'Estat, amb governs en funcions, i les repeticions electorals hagen jugat a favor, en este cas. Siga com siga, encara que haja estat de manera un tant improvisada i aparentment a última hora, també cal reconéixer el ministre Ábalos finalment ha complit amb allò que va dir de no renovar la concessió.

Al remat, és inqüestionable que estem vivint una fita històrica. I després del patiment de tants anys està més que justificada l'explosió d'alegria de la majoria de persones que hem estat, estem i estarem a favor de l'alliberament de l'AP-7. Ara bé, la lluita i el treball per unes infraestructures dignes continua. Encara són moltes les incògnites que tenim per davant pel que fa al manteniment i a la gestió de les vies ràpides, per part del futur govern de l'Estat.

Igualment, l'alliberament de l'AP-7 va a suposar un canvi en la mobilitat molt important que encara està per a analitzar, i requerirà d'inversions per tal de millorar-la substancialment com a eix de vertebració territorial. En este sentit, totes les administracions públiques (Govern central, Generalitat, diputacions i ajuntaments) tenim molts deures per davant que haurem d'anar treballant de manera coordinada. Seguim!