Des de la seua creació, fa dotze anys, la Mesa General de Negociació 1 de la Generalitat ha estat integrada per Intersindical, CC OO, UGT i CSIF, Cemsatse i posteriorment, FSES. La qüestió és que, de cop i volta, aquesta mesa ha decidit expulsar la Intersindical tot i obtenir més vots que en anteriors eleccions. Així, pensat i fet: sense una comunicació per escrit, sense justificar res i en una reunió a la qual no ens van convocar. L'únic que sabem és que la Intersindical encara formava part de la Mesa el 9 de juliol.

Què ha passat a partir d'aleshores? Doncs que UGT i CSIF, amb connivència amb CC OO, s'han confabulat per fer fora la Intersindical. L'operació, naturalment, ha tingut el suport de la Conselleria de Justícia i Administració Pública, que va donar per bona la petició d'excloure'ns sense prendre's la molèstia de fer cap resolució que avalara el canvi de criteri sobre la composició de la mesa. Arribats a aquest punt, cal recordar que en les darreres eleccions la Intersindical ha estat el sindicat més votat de la Generalitat (25.079 vots) i el tercer sindicat en nombre de delegats i delegades (183); és a dir, més vots que CSIF, CC OO i UGT i més delegació que CC OO.

L'expulsió de la Intersindical i de FSES implica, per exemple, que més del 73 % del professorat no està representat en la mesa. Es dóna el cas que el nostre sindicat té majoria absoluta en aquest sector, concretament el 53,76 % de representació: un resultat que contrasta amb l'1,73 % dels vots de l'ensenyament que va obtenir UGT. És, si més no, cridaner veure en les reunions la titular de la Secretaria Autonòmica del Personal Docent no Universitari tenint com a interlocutora la representació d'un raquític 26 % de tot el professorat. I ho és també que els tres sindicats que estaran presents en la Mesa General de Negociació només representen el 51,12 % del personal de la sanitat pública valenciana; el 59,99 % del personal de l'administració de Justícia o el 51,5 % de la globalitat de la representació de les empleades i empleats públics de la GVA. Són unes representacions que no donen la legitimitat necessària per poder negociar les condicions laborals del personal del sector.

Res no obligava a la consellera Gabriela Bravo a avalar un canvi de la representació que en res beneficia la bona marxa de les negociacions. Tenia dues opcions: una, quedar-se al marge i que els sindicats de la confabulació plantejaren en la reunió de la mesa les seues reclamacions i, en el seu cas, recorregueren la nostra presència; l'altra, donar per bones les aspiracions de la resta de sindicats i responsabilitzar-se personalment de la mesura. I ella va optar per la segona: implicar-se i responsabilitzar-se de l'exclusió atès que, segons la legislació, ella és la responsable de determinar la composició de la Mesa a partir dels resultats electorals. Queda per resoldre una pregunta: què guanyen els sindicats de la confabulació amb l'expulsió de la Intersindical? Elemental, amigo Watson: guanyen 21 alliberats i la Intersindical en perd 13. No hi ha, per tant, interés més interessat.

Naturalment la maniobra és molt difícil d'entendre sense plantejar-se un rerefons polític, ja que en el Botànic hi ha alguns guardians del bisindicalisme que pensen que estaran més a gust sense la Intersindical. Creure's que la nostra exclusió pot fer-los guanyar comoditat deu ser una broma perquè aquest sindicat no deixarà de complir els seus compromisos amb els treballadors i treballadores pel simple fet d'estar o deixar d'estar en una Mesa. Resumint: les coses amb el Botànic, malament; i en la selva sindical continuen com sempre.