Sóc jo un suspicaç o això d’un curs de dos anys de formació per als nóvios que volen casar-se per l’Església és una broma del Dia dels Innocents, publicada amb retard? Diu la patronal de la sotana, altrament dita Conferència Episcopal, que les vint hores actuals no són bastant per evitar les separacions entre casats, quan Groucho Marx ja va advertir que el matrimoni és la principal causa de divorci. I vet ací l’equívoc: matrimonis per a tota la vida. Un malentès perquè allò que l’essencialisme abstracte concep com una relació indissoluble no és més que un pacte de convivència en punts suspensius. Per tant, no cal esperar efectes màgics de l’itinerari formatiu de la durada d’un Màster. Al remat, com també Groucho va dir, tant si et cases com si et quedes fadrí, en qualsevol cas l’erraràs.
Per masoquisme solc llegir les pensades d’alta sagristia dels monsenyors que, carregats de púrpura, mitra i anell, m’han fet dilapidar la poca fe que tenia. Si un filisteu com jo llig literatura de grandiloqüència fallida com les seues pastorals ho fa com aquell que escolta el matinal “Herrera en COPE”: per espavilar-me i estar ben despert tot el dia. Gràcies a això he sabut que la guia del curs prematrimonial suggeria —en filtrar-se el document, ho han llevat— a l’home que vol tindre relacions sexuals que, per exemple, porte “els fills per la vesprada al parc per a què la dona puga fer la migdiada i descansar per a la trobada sexual”. Diran que això és una broma d’El Jueves, “la revista que sale los miércoles”. Però no. És real. “Palabrita del Niño Jesús”.
Proposar un curs de dos anys per a casar-se —quan una de cada tres relacions són online, segons el diari britànic The Independent— ha de ser fruit d’un excés de sulfits en el vi de missa. Si els creients no fan vaga de fe és perquè ja ho són en serveis mínims. Però en fi, doctors té l’Església, que sembla ja l’escenari de “Gran Hermano”; atès que no passa dia sense que algú abandone la casa, vull dir la comunitat de creients.
