Després de mesos d'interinitat, Sánchez pot presumir d'un Govern que ja no està en funcions. Un regal dels Mags que pot ser una ofrena totalment enverinada per afonar, ara ja definitivament, a Pedro Sánchez en les clavegueres de la història. Una victòria pírrica, tan sols un vot de diferència, ha aconseguit que la família Sánchez no haja de començar a empaquetar vaixella, coberteria i mobles per deixar la vivenda on van arribar fa any i mig mercés a una moció de censura contra Mariano Rajoy.

El Govern que diumenge passat va fer públic el líder del PSOE podria haver començat a regir els destins espanyols després de les eleccions del 28-A. Aleshores al més alt representant del socialisme hispà li treia la son, i segons ell a molts espanyols, haver de governar amb el partit lila, des del que tampoc estaven disposats a fer massa concessions per aponar-se a les còmodes cadires del Consell de Ministres. Aquesta visió, d'uns i altres, va canviar quan, després de tornar a fer una despesa innecessària, repetint eleccions els resultats van anar a pitjor. L'autoanomenada esquerra espanyola va anar a la baixa, no molt, però a la baixa, mentre la dreta extrema i l'extrema dreta pujaven en vots i escons menjant-se C's, que, des de la seva fundació per anar contra l'ensenyament del català, TV3 i l'independentisme, s'afonava al ritme del ball de la «yenka»· aquell que deia «izquierda, izquierda, derecha, derecha, adelante, atrás, un, dos, tres» sense saber on havien de quedar-se a la pista de ball de la política.

En castellà hi ha una dit que diu «el miedo guarda la viña», i ara mateix la por ha guardat la vinya de la descafeïnada esquerra espanyola. La por a una dreta extrema i a l’extrema dreta que durant els parlaments d'investidura es van traure la disfressa de demòcrates i van mostrar la seua vertadera cara, la versió més ultra d'una dreta que a Espanya mai ha sabut perdre unes eleccions. Una dreta extrema i una extrema dreta que, des de la trona del Parlament, van traure escuma per la boca insultant i despreciant els representants de partits democràtics tot oblidant que ells, eixes dretes extremes, maleducades i amb la sang de l'odi als ulls, han mamat tota la seua ideologia dels seus avis i pares, fidels representants del franquisme. Ara son grans defensors d'una Constitució que els seus antecessors, el 1978, es van negar a votar i, fins i tot, un dels seus ideòlegs, José Maria Aznar, cridava al No des dels seus escrits pamfletaris a la premsa més reaccionaria d'aquells dies.

No ho tindrà fàcil aquest nou Govern. Té molts fronts oberts i la dreta espanyolista i feréstega no li perdonarà el més mínim intent d'obrir les finestres de l'Estat perquè entre una mica d'aire fresc que desempudegue del mal olor reaccionari els diversos estament d'un Estat que tampoc està disposat a perdre privilegis, tractes de favor i la vara de comandament. Els habituals 100 dies de cortesia parlamentaria no els tindrà la coalició PSOE/Podemos. Les forces del mal, els que es consideren amos i senyors de l'Espanya eterna, els defensors del «sostenella y no emmendalla» han cridat els seus escamots de xoc a defensar la «seua» Espanya. I ja abans de la constitució del nou Govern han eixit als carrers, amb poc èxit, a esvalotar l'aviram feixista sota el títol pel·liculer de No habrá paz para los malvados.

Personalment no confie massa en Pedro Sánchez perque no sé amb qui ens trobarem, si amb el Sánchez que volia dur Puigdemont emmanillat a Espanya o amb el Sánchez que vol parlar amb Torra. Però crec en el diàleg i si algú el trenca que siguen els altres.