Amagant-se baix el paraigua de la “llibertat educativa”, el Partit Popular vol qüestionar l'actual equilibri entre l'escola pública i la concertada, que funciona de forma harmoniosa al nostre país, des de ja fa vora 40 anys. La seua croada contra el nostre sistema educatiu, i més encara el sector públic, s'està manifestant mitjançant mocions a diversos municipis valencians i a la mateixa Diputació de València.

Des del PSPV-PSOE no qüestionem la llibertat educativa, ni el dret a la creació de centres o a la formació religiosa. Són drets constitucionals. Allò que sí que és qüestionable és que la llibertat d'ensenyament supose una obligació als poders públics per a concertar més unitats educatives de les que ja existeixen. El concert no ha de dependre de la demanda, sinó de la planificació dels recursos públics, en cap cas s’ha de subordinar a les regles del mercat. Així, l'elecció directa dels centres educatius està condicionada a la realitat de cada municipi. El govern sempre ha de posar a disposició el nº necessari d’unitats públiques, això és el que molesta a la dreta.

La defensa d’este suposat dret a l'elecció, emmascara en massa ocasions el principi de selecció d'alumnes pel centre, la qual cosa perverteix completament la idea de xarxes complementàries que serveixen les mateixes finalitats: si només és una la que assumeix responsabilitats sobre les persones amb més dificultats, passem a un model segregador i desigual. Al PP que els preocupa? Poder triar el centre en funció del seu nivell econòmic o la seua ideologia. No oblidem que actualment encara tenim centres, pagats en fons públics, separats per sexes!.

Les polítiques educatives han d’anar encaminades a invertir més i millor per garantir una xarxa de centres sostinguts amb diners públics que fomente una educació de qualitat per a tota la població, i per a fer-ho possible és imprescindible una distribució equitativa de l’alumnat. L’educació ha de vetlar per la formació integral de totes les persones, siga quin siga el seu nivell de procedència.

L'escola pública i l'escola concertada són complementàries i des de la primera llei educativa (LODE) i també amb les successives, ambdós models han convivit de forma eficaç i eficient, complint amb les finalitats públiques normatives del concert i contribuint molt satisfactòriament al desenvolupament del sistema educatiu.

Sóc mestra i treballe des de fa 32 anys en una escola concertada, una cooperativa d'ensenyament. Defense l'educació com a dret fonamental, i vull una escola que ensenye a pensar en llibertat, a ser crítics, a preguntar, a conéixer i a reflexionar. Els diners públics han de garantir-ho i les dues xarxes han de continuar cooperant al servei del nostre sistema educatiu.

Què és realment ètic i moral en una societat civilitzada? Que tots i totes puguen accedir a la màxima qualitat educativa, i que no es faça la selecció en funció del poder econòmic de la família.

Defensar l’equitat i la igualtat no és atacar el dret d'elecció, ni la llibertat educativa, ni molt menys a les famílies. És senzillament apostar per l'educació de qualitat i comuna per a tots i totes, tal com estableix la nostra Constitució.

L’educació de qualitat no ha de ser per a una minoria, sinó per a tot el món.