El Jardí del Túria és probablement el projecte urbanístic millor avaluat i socialment més acceptat de la ciutat de València. Per a molta gent té, a més, el valor simbòlic d’haver sigut el resultat d’una lluita popular, gestionada a partir de 1979 pel govern municipal social-comunista.

Malgrat el temps transcorregut des de l’inici de les actuacions el projecte continua inacabat, especialment pel que fa al tram final. Per altra banda, les successives intervencions en el caixer han desfigurat parcialment el disseny del parc amb la incorporació de tota mena de infraestructures esportives i culturals, a més de la proliferació de ponts que cobreixen una porció creixent de l’espai. Amb tot, la mancança més notable és la pèrdua de tota referencia a l’origen fluvial del llit del Túria, agreujada amb el tap final provocat per l’ocupació pel port de la desembocadura del riu.

La urgència per resoldre els greus problemes urbanístics i ambientals del barri de Natzaret, amb una intervenció urbanística als trams finals del riu, és també una oportunitat per a millorar el conjunt del projecte i proposar una solució integrada amb altres actuacions al front litoral i la connexió d’espais verds (peri)urbans.

Aquestes intervencions s’han de plantejar com part d’una estratègia urbana (de moment inexistent) d’adaptació a canvis climàtics, que previsiblement causaran fenòmens meteorològics extrems com ara sequeres i ones de calor i pluges torrencials amb avingudes que, combinades amb l’increment del nivell de la mar, afectaran negativament el litoral. Amb aquesta perspectiva, restaurar part de les funcions hidràuliques del riu, tot recuperant la circulació permanent i augmentant la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials en la zona urbana pot ser un element estructural del drenatge sostenible de la ciutat. D’altra banda, el increment de la superfície arborada i la connexió dels espais verds és una de les actuacions més recomanables d’adaptació urbana a les ones de calor, més enllà de la seua contribució a la captura de carboni i al manteniment de la diversitat biològica. La recuperació del cordó dunar a les platges (dins la necessària reforma del passeig marítim) contribuirà a la protecció del litoral nord front als efectes del canvi climàtic.

Davant les incerteses pròpies d’un procés de canvi no controlat és inajornable establir, amb cautela i flexibilitat, les línies estratègiques d’adaptació de la ciutat a les noves condicions derivades de les alteracions dels sistemes globals i establir un calendari de realització d’acord amb les prioritats i les capacitats financeres.