Feminizar és una de les vint paraules que la Real Academia Española de la Lengua ha triat per a definir l'any 2019 i s'ha basat en les preguntes més freqüents fetes al Diccionario de la Lengua Española, les consultes que reben els serveis de la RAE i les veus que, d'acord amb el corpus de l'acadèmia, presenten un ús abundant. D'aquesta manera, la institució exerceix de facilitadora entre una realitat social viva i canviant i els usos socials del llenguatge imprescindibles per a entendre-la, contar-la i millorar-la. L'acadèmia actua així com a servidora pública útil per a tota la ciutadania, que és al capdavall la seua funció essencial dins de la indissoluble relació entre el llenguatge i la societat. Per això, la RAE justifica la selecció d'aquest terme fent referència a «el movimiento social del feminismo y el impulso por la igualdad[...]».
Amb tot i això, no hem de perdre de vista l'actitud refractària que sempre ha mostrat la institució a l'hora de fer i refer discursos amb un llenguatge inclusiu més explícit i normalitzar així altres usos inclusius del llenguatge, més enllà de les formes i dels masculins genèrics. En moltes ocasions, s'ha vist l'animadversió de l'acadèmia a l'hora de feminitzar professions o de fer desdoblaments lingüístics; i també s'hi ha arribat a ridiculitzar aquest tipus de llenguatge no sexista.
Una de les obligacions de qualsevol institució acadèmica, com l'esmentada, és revisar les paraules i els usos lingüístics i proposar canvis i actualitzacions necessàries i definitòries de la realitat en què vivim; però, les i els acadèmics de la RAE, per unanimitat, tornen a dir no a la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, i a la proposta d'aquest tipus de reescriptura inclusiva de la Constitució. A més, l'acadèmia tampoc no té en compte la normativa desplegada a l'Estat espanyol que, en casos com la Generalitat Valenciana, a través de la Llei 9/2003, article 48, El llenguatge no sexista en els escrits administratius, proposa que «Les administracions públiques valencianes posaran en marxa els mitjans necessaris perquè tota norma o escrit administratiu respecten en la seua redacció les normes relatives a la utilització d'un llenguatge no sexista».
Dues vegades apareix la paraula dona a la Constitució, una a l'article 32, sobre el dret al matrimoni; i una altra a l'article 57, referit a la prioritat de la descendència masculina en la successió de l'actual cap d'Estat. Masclismes, com aquest i d'altres, n'hi ha a diferents nivells, en la Carta magna..., i la RAE, a més, ja ha comprovat que hi ha un moviment social feminista, que amb determinació demanda entrar en tots els discursos de la societat i formar-ne part en el fons i en la forma. Les institucions acadèmiques, ara per ara, hauran de seguir reflexionant.
