Com que són temps de rebaixes, els comente dues notícies pel preu d’una. La primera, que l’Església pagarà l’IBI. La segona, que retornarà els immobles immatriculats indegudament. Dues notícies que, si Déu vol, el Congrés ho permet i l'autoritat competent no aixa arrere, conviden a amollar un sonor «Oooh!», com la Fay Wray quan veu per primera volta a King Kong. Les raons són òbvies: pel que fa a l’IBI, una institució catòlica no ha de tindre més privilegis que una musulmana, una protestant o una budista. I respecte de les immatriculacions de dubtosa propietat ha de donar al Cèsar el que és del Cèsar; afer que, per ser un robatori, tampoc no és aliè a les coses de Déu.

Si el govern espanyol negocia l’IBI i les immatriculacions directament amb el Vaticà és perquè la relació amb la Conferència Episcopal, que era rutinària i convencional com en la vida conjugal, ha entrat en la fase més incòmoda dels matrimonis de conveniència, quan la falta d’afecte no la compensa l’interès. Etapa en la que sense donar-se tan sols la bona nit apaguen la llum i es giten, esquena amb esquena, qual àguiles bicèfales. Lògic, doncs, que el govern ignore els bisbes que no els ix dels co...ncilis perdre els privilegis mantinguts gràcies als governs porucs i clericons haguts des de la Transició (senyora tan venerada per alguns que acabarà donant nom a qualsevol Marededéu).

I a tot això, què se’n diu de traure la Religió de l’escola? La parròquia, la mesquita, la sinagoga o qualsevol altre recinte de culte és el lloc on s’hauria d’impartir la formació religiosa que volen els pares per als seus fills. Però el clero, format en l’esperit militant de la Contrareforma, considera que això és xafar la ratlla contínua, ja que sempre ha exigit que l’adoctrinament el pague l’Estat a costa de tots els contribuents (entre els quals m’incloc) i no mitjançant l’aportació dels seus fidels (entre els quals no m’incloc). Això canviarà algun dia o continuarem transitant de l'Estat constitucional a l'Estat confessional?