Tot just acaben de complir-se tres mesos de la sentència anomenada del “Procés” quan ja comença un nou judici, que afecta la democràcia i Catalunya, en aquest cas contra els comandaments del cos dels Mossos d'Esquadra. Ara sense tant ressò mediàtic com el que, al llarg de mesos va tindre lloc a l'antic convent de les Saleses, ara seu del Tribunal Suprem. En aquesta ocasió les sessions judicials tenen lloc, segurament al llarg de dos mesos, en un descampat dels voltants de Madrid. Les sales de l'Audiència Nacional no tenen el “glamour” ni l'atractiu per la premsa internacional que van tindre els vells salons de sessions del Tribunal Suprem. les togues de l'Audiència Nacional deuen ser togues de segona divisió. Però els acusadors, els fiscals, son allò que podríem qualificar com “el millor de cada casa” dins l'àmbit del cos fiscal, representant de l'estament més dretà i retrògrad de la Justicia espanyola.
Aquest judici, contra la cúpula de comandament del cos dels Mossos, es una farsa, una mentida disfressada de legalitat i, cal dir-ho ben alt i fort, un judici venjança, es la venjança policial i estatal contra un comandament, el Major Trapero, que junt als Mossos a les seues ordres, un 17 d'Agost del 2017 van demostrar que la policia autonòmica catalana era totalment efectiva per localitzar, detenir i desmuntar un escamot terrorista emparat sota el jihadisme, un escamot dirigit per un imam, el de Ripoll, confident, i a sou, de les forces espanyoles d'espionatge, el famós CNI, que, després de l'atemptat mai va voler investigar aquestes possibles confabulacions, ni tampoc reconèixer les seues possibles responsabilitats davant els familiars dels assassinats a les Rambles de Catalunya i Cambrils.
Ara mateix estan jutjant a l'Audiència Nacional als responsables d'haver descobert i acabat amb aquesta cèl·lula jihadista. I els estan jutjant sota l'acusació d'haver permés la celebració l'1-O d'un referèndum, eixa es l'excusa. Els jutgen per demostrar aquells dies que el cos de Mossos d'Esquadra, el seu comandament, eren molt més eficients que la policia espanyola i les clavegueres de Villarejo i Fernández Díaz. Els jutgen perque volen fer por a l'independentisme, els jutgen per fer ben feta la seua feina. I, especialment, els jutgen per desmostrar, el dia 1-O, que podien retirar dels col·legis electorals més urnes que la policia espanyola sense necessitar fer us de la força bruta, com sí va fer la policia i la guàrdia civil espanyoles, i sense haver d'apallissar, obrir caps, trencar braços i buidar ulls de manifestats amb pilotes de goma, ni arrossegar manifestants, retorcent-los els dits, per les escales dels col·legis electorals.
El Major Trapero ho ha dit ben fort i alt. El cos de Mossos estava disposat per obeir les ordres dictades per la Justicia espanyola, Fins i tot estaven preparats per detenir, si l'ordre arribava, al President Puigdemont i a tot el seu Govern. Aquesta confessió supose que no ha estat ben rebuda per una part de l'independentisme més ferm i menys arrelat a terra, però es el que cal esperar d'un cos de policia que deu obediència al poder dels jutges.
Perqué, no ho oblidem, son els jutges els que manen, per damunt dels vots i els desitjos ciutadans. A Catalunya ho saben ben bé. Ara mateix l'actuació de la fiscalia en aquest judici i la de la JEC i el Suprem dictant un ucàs per destituir el President Torra, son tot un “tour de force” de la Brigada Aranzadi contra el Govern PSOE/Podemos. A les forces reaccionaries de l'Estat, des de Felip VI a les organitzacions empresarials, passant per la cúpula judicial no els interessa un Govern, com l'actual, que pot solucionar, dialogant, el problema català i pot fer que alguns vegen desaparéixer privilegis que tenen arrelats des del franquisme.
