O nofre Esquerdo i Sapena va nàixer a València, el 1635, i hi va morir el 1699. Ciutadà, els seus pares eren originaris de la Marina. Va ocupar diferents càrrecs en l'administració foral i municipal, i arribà a ser jurat en cap en dues ocasions. El contacte amb els arxius institucionals el degué d'afeccionar a la història, i va reunir una biblioteca important. Com altres erudits i estudiosos de l'època, va copiar o fer copiar aquelles «memòries» que considerà interessants i algunes, tot i no ser obra seua, varen ser considerades fruit del seu enginy. Entre els seus treballs recopilatoris, un Libro (...) de todos los justicias y jurados y otros oficios... De major interés, potser, devien de ser les seues Memorias valencianas eclesiásticas y seculares, que Ximeno indica com una «relación diaria», i en especial el seu Ingenios valencianos.
Els seus treballs més importants, en el camp de la història, sembla que no passaven de ser reculls de notícies de diverses èpoques, i molts d'ells es troben actualment perduts, atés que, d'altra banda, mai no arribaren a les premses. Una part dels seus manuscrits anaren a parar a la biblioteca de Maians i segurament gaudiren d'un relatiu èxit entre els erudits posteriors, ja que se'n feren còpies. En relació amb els seus interessos genealogistes, caldria apuntar que va traduir en castellà les Trobes del pseudo Jaume Febrer, unes Trobes que, d'altra banda, alguns li les han atribuïdes a ell mateix. El seu treball conegut com Nobiliario valenciano, a pesar de ser una aproximació molt parcial a la noblesa de l'antic regne de València, presenta un cert interés i va ser publicat ja molt posteriorment (1963). Al costat de famílies tractades de manera més superficial -amb tan solament un full, per exemple- hi apareixen altres que formen capítols molt extensos i quasi concebuts com a obres independents, amb pròlegs introductoris i tot. També els escuts que il·lustren el manuscrit presenten diferents fases d'elaboració i, en alguns casos, són retalls d'escuts impresos provinents d'altres obres.
L'obra d'Esquerdo, quasi desconeguda als nostres temps, mostra l'interés de l'autor per recórrer a textos de referència comprovats i a materials de primera mà, tot i que va acceptar llegendes i notícies de poc de crèdit. Cal dir que va consultar els historiadors a l'ús i va usar documents de diversos arxius, amb què mostrà la seua voluntat d'historiar de manera fidedigna, com era habitual en el seu temps.
