El 29 de gener celebrem la festa de Sant Pere Nolasc, nascut a Barcelona sobre el 1180, a prop del monestir de monges benedictines de Sant Pere de les Puelles. El xiquet va aprendre de son pare l’ofici de comerciant, gràcies al qual va conèixer la realitat dels cristians captius en terres de l’Islam, ja que es podia desplaçar a les zones musulmanes. La seua compassió pels qui vivien en la captivitat el va moure, juntament amb els seus amics, a vendre el que tenia i a anar captant per Barcelona per alliberar els cristians empresonats. Així, primer amb el seu patrimoni personal, Nolasc organitzà expedicions per negociar les redempcions dels captius, empresonats pels musulmans. Ja el 10 de març de 1203, Nolasc apareix citat pel canonge de la Seu de Barcelona, Pere d’Oller, com a “responsable de l’almoina de captius”. Aquell mateix any, Pere Nolasc va fer la seua primera redempció a la València islàmica d’aquell temps per alliberar els captius.
I va ser la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218, quan Nolasc va tindre una experiència espiritual, en la qual la Mare de Déu li demanava fundar un orde religiós, com canten uns Goigs dedicats a aquest sant: “Fruits abundosos donava/ de Nolasc l’obra pietosa/ quan la Verge bondadosa/ davallant del cel li alaba/ dient que per la raça esclava/ fundés un Orde sagrat”.
El naixement de l’Orde de la Mercè va tindre lloc el 10 d’agost de 1218, a l’altar major de la catedral de Barcelona. El bisbe Berenguer de Palou donà a Nolasc i als seus companys la Regla de Sant Agustí com a norma de vida: “Estant un jorn reunit/ el Rei i la Cort Reial/ dins de nostra catedral/ l’hàbit blanc li fou vestit/ de nobles varons seguit/ que la Regla han professat”. Davant del bisbe van fer la professió religiosa, en la qual, a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, van fer un quart vot: donar la vida pels captius ocupant a la presó el lloc dels cristians alliberats, en cas que no tingueren els diners necessaris per a pagar el rescat.
El 17 de gener de 1235 el papa Gregori IX, amb la butla Devitionis vestrae, va incorporar canònicament l’Orde de la Mercè a l’Església universal.
En vida de Sant Pere Nolasc l’Orde va arribar a tindre cent frares i dihuit convents i fins a la mort de Nolasc van ser rescatats 3920 captius. Pere Nolasc va morir el 6 de maig de 1245 a Barcelona i el 19 de juny de 1655 el seu nom va ser inscrit en el martirologi romà. Va ser el papa valencià Alexandre VI, que l’11 de juny de 1664 va estendre el culte a Nolasc a tota l’Església, fixant la data de la seua festa el 29 de gener.
Hui l’esperit i el carisma de Sant Pere Nolasc ens fa descobrir el sofriment de Crist en els captius del segle XXI: els presos, els drogoaddictes, els qui viuen al carrer, els immigrants, els pobres, els refugiats i els marginats. I són els frares i les monges de la Mercè els qui continuen mostrant la compassió del Déu-amor per tots els qui sofreixen, treballant en centres penitenciaris, al tercer i quart món, en la immigració i en l’àmbit de la marginació.
Sant Pere Nolasc és el patró d’Algar de Palància (tot i que celebren la seua festa al setembre) i també del Puig de Santa Maria, amb les seues populars calderes. Acompanyant el rei Jaume I en la reconquesta del Regne de València, va ser al Puig on Nolasc descobrí el relleu de Santa Maria dels Àngels.
Sant Pere Nolasc és herald de la llibertat, de la caritat i de la solidaritat davant situacions dures i difícils. I els frares i les monges de la Mercè són per als nostres dies, exemple d’amor i de sol·licitud pels més desvalguts.
Huit segles després de la seua fundació, l’Orde de la Mercè està present a quatre continents i a vint-i-dos països, amb huit-cents frares mercedaris que anuncien i porten l’alliberament als captius del nostre món.
Al País Valencià hi ha hagut presència mercedària des dels orígens de la fundació d’aquest Orde i hui està present al monestir del Puig de Santa Maria, a la parròquia de la Mare de Déu del Puig de València i a la parròquia de Sant Vicent Ferrer d’Elx i a la de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana.
En la carta que el papa Francesc va enviar als mercedaris, fa dos anys, amb ocasió del VIII centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè, el bisbe de Roma els recordava que “en el ric patrimoni de la família mercedària, es conciten totes les gràcies espirituals i materials” que els frares han rebut.
Que Sant Pere Nolasc siga font de benedicció per a la viles del Puig i d’Algar de Palància i que el seu testimoniatge de llibertat i de caritat, ens faça ser solidaris amb els captius de la nostra societat: “Heroi de la cristiandat/ dels captius pare amorós/ Pere Nolasc venturós/ redimiu-nos del pecat”.
