Sobre la censura que a la infància i l'adolescència de les escoles de Múrcia s'ha presentat fa unes dies, i que es pretén d'encarregar-la als seus propis pares, s'ha usat la paraula pin, que ja se sap que vol dir Personal Identification Number. Però, per al maniàtic partit inventor de tal enginy impossible i per al jove president de regió de capital que va repoblar Alfons X el Savi, dic jo: si no es volia dir això, els puc recordar que Pin és el cognom d'un advocat honorable que intervingué per a precisar corrupcions d'alguns polítics actualment animats en el partit maniàtic inventor. Encara que Pin també designa una comuna de l'Haute Saône, alguns partits polítics d'Amèrica Llatina, i fins i tot és el sobrenom d'alguns futbolistes. Però és difícil de saber, perquè la censura es diu també així.
Hi ha vegades que les comèdies polítiques dels errors no són tan voluntàriament insidioses i delirants, però tenen idèntica capacitat d'embolicar: els advocats de l'ogre Trump acusen els demòcrates que l'assetgen les barbaritats presidencials dels USA, ¿de què? d'interferir les pròximes eleccions a la Casa Blanca, que el ric milhòmens no ocuparia sense haver interferit les que l'hi van posar.
Però el joc comunicatiu dels errors també té les seues presències amables. Així, anònimes redaccions de quasi totes les emissores i periòdics internacionals, han reproduït titular segons els quals els incendis apocalíptics d'Austràlia hi han exterminat 1.000 milions d'animals. I mentrestant, també segons la majoria d'agències i flaixos informatius, l'embús de trànsit a les entrades de París -que solen ser de campionat cada vesprada, com saben els visitants d'Eurodisney-, un dels dies de les protestes actuals contra Macron, es va estendre 600 quilòmetres. ¿Algú va comptar els animalets d'Austràlia, incloent-hi les formigues? ¿Algú va seguir l'embús viari parisenc fins a Holanda, fins a Anglaterra o fins a Suïssa?
Però, per no criticar solament les barbaritats anònimes, són dignes de lloança errors amables de gran personalitats. Una: com que l'ensenyament a Finlàndia va tan bé, fa un temps, el president de la Generalitat Valenciana i el Conseller d'Educació -però no el de Múrcia-, van fer-hi una visita d'aprenentatge, per a aclimatar-ne les virtuts al nostre Mediterrani. I bé, despús ahir, declarava la ministra finlandesa, Li Andersson, que «en Finlàndia, qualsevol col·legi és el millor del món: no hi ha diferències». Senyora ministra: ¡suposant que els col·legis hagen de competir per a ser els millors del món, si ho són tots, no ho és cap! Ni a Múrcia.
