Espanya s’assembla cada dia més al tren dels germans Marx, que avança cap a l’autocràcia judicial gràcies al desballestament dels vagons de seguretat jurídica que nodreix de fusta la caldera de l’Estat de Dret. “Més fusta, és la guerra!” diuen al diapasó del PP el Tribunal Constitucional (TC), el Suprem (TS), Tribunal de Comptes (TdC) i Junta Electoral Central (JEC). Desbocats com els cavalls de l’Apocalipsi, han forçat tant les interpretacions jurídiques per aconseguir resultats predeterminats que han deixat l’Estat de Dret punxat com una nina inflable, de tant de donar-li pel sac. És el que passa quan no hi ha tallafocs entre política i independència judicial: que s’ignoren principis jurídics bàsics al barrejar interessos polítics amb resolucions administratives i judicials.
Com en el conegut relat del “Rei nuet”, el procés català ha deixat els quatre genets de l’Apocalipsi —TC, TS, TdC i JEC. Per les sigles de les sigles; amén— sense cap fulla de parra que tape el descrèdit que s’han guanyat a pols al llarg dels anys. Com que done per fet que el lector n’està al corrent, de les malifetes, no en faré inventari i desfullaré només quatre pètals de la margarida d’isetes: 1) El TC declara inconstitucionals articles de l’Estatut català validats en altres autonomies. 2) El TS comet falta d’imparcialitat (ratificada pel TJUE) amb l’acta d’eurodiputat d’Oriol Junqueras. 3) La JEC cessa Quim Torra de diputat vulnerant el principi de legalitat i presumpció d’innocència, en no haver-s’hi dictat encara sentència firme. 4) El TdC (que revocà la multa milionària a Ana Botella per la venda de pisos públics a “fons voltor”) s’acarnissa multant al govern de Puigdemont per finançar el referèndum de l’1-O, tot i que Rajoy i Montoro —que controlaven els comptes— van negar categòricament tal extrem. Com diria un amic murcià: “Pos piijo, ¿d’ande haberá salío ejta gente, der vater? Baja la tapa y tira la caena”. Doncs això, estireu la cadena i que la femta no flote ni emmerde més el país.
