Recentment hi ha hagut certa contestació a la pacificació del trànsit en la carretera CV-500 (carretera del Saler), en el tram que discorre per la Devesa, un ambient únic al Parc Natural de l'Albufera i d'enorme valor ecològic. Poden haver-hi diverses raons per a les actuacions realitzades, però solament la conservació de la biodiversitat, ja seria suficient per a justificar-les. Des de l'any 2003, el Departament d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politènica de València hem estudiat diversos aspectes dels efectes de l'activitat humana sobre el medi natural al Parc Natural de l'Albufera, entre ells la mortalitat de fauna a la carretera CV-500 al seu pas per la Devesa. Les dades d'atropellament de fauna obtingudes en 2003 van ser alarmantment elevades, i especialment preocupants en tractar-se d'un Parc Natural. Llavors ja vam proposar com a primera mesura de mitigació i més econòmica, la reducció de la velocitat.

Estudis realitzats en 2017 i 2018 han demostrat que les mesures implantades han disminuït la mortalitat de fauna.

L'oposició a les mesures de pacificació del transit, poden obeir a raons que d'entrada no es formulen com contràries a la conservació ambiental, però en la pràctica resulten antagòniques. La conservació ambiental implica limitacions a les activitats humanes, que per la situació actual deuran ser acceptades de la mateixa manera que les que es prenen respecte de la salut o la seguretat laboral. Açò ens fa reflexionar sobre si els ciutadans estem prou informats de la transcendència que té mantenir una part del territori amb el seu medi natural inalterat, i quins són els riscos que té la seua pèrdua, ocupació i degradació. També ens fa reflexionar sobre el fet que les protestes enfront de la conservació, son degudes a falta d'informació, i informació poc objectiva i de vegades interessada.

Per contribuir a la comprensió de la importància de conservar el medi natural, considerem adient aportar algunes observacions sobre la conservació de la biodiversitat. Ens pot ajudar expositivament i com a exemple, acotar geogràficament la discussió, i primerament centrar-nos en l'estat de la biodiversitat al terme municipal de València i el seu entorn immediat, per a continuació plantejar una valoració de com aquesta ciutat contribueix a l'estat de la biodiversitat i la sostenibilitat arreu del planeta. La biodiversitat és un concepte relativament complex, però es pot simplificar definint- la com el nombre d'espècies presents a un territori. El manteniment de la biodiversitat és inherent a conservar hàbitat en estat natural amb una qualitat ambiental mínima que no genere pèrdua d'espècies. La importància del manteniment del medi natural rau en el fet que ens ofereix el que es coneixen com a serveis ecosistèmics, que segons va definir Daily en 1997 en l'obra Serveis ecosistèmics: dependència de la societat dels ecosistemes naturals, consisteixen en les funcions per les quals els ecosistemes aporten beneficis a la societat, i que tenen a veure amb la salut, l'economia, els processos geomorfològics i els seus efectes, i en definitiva en la qualitat de vida al planeta. Els serveis ecosistèmics resulten del funcionament dels ecosistemes en el seu estat natural no alterat.

El Conveni de Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (1993), és un tractat que de caràcter quasi universal, i té com a dos dels seus principals objectius, la conservació de la diversitat biològica, i l'ús sostenible dels seus components. Pel que fa a la valoració-inventari de la quantitat de medi natural que hi ha al terme de València, aquest consisteix en: la part no alterada de la Devesa del Saler, el llac de l'Albufera, la marjal de Rafalell i Vistabella, i totes les platges del terme inclosa la seua part submergida. Si considerem sols la part terrestre, el medi natural a la ciutat de València representa un percentatge molt baix de la superfície total.

I, quina és la qualitat d'aquest medi natural? La qualitat de l'aigua a les nostres platges i fons marins del litoral està prou compromesa, els alguers de Posidonia oceanica ja van desaparéixer fa dècades, i la qualitat de l'aigua i la pressió antròpica han fet que a més dels alguers, totes les comunitats biològiques de l'infralitoral hagen estat afectades negativament. De la part emergida de les platges, sols en la Devesa existeix sistema dunar (gràcies als projectes de restauració). La resta dels sistemes dunars que existien, encara que molt degradats, a les platges de Cabanyal, Malva-Rosa i algun altre lloc, van ser eliminats en lloc de recuperar-los.

Pel que fa a la qualitat ambiental del llac de l'Albufera, encara que aquesta s'està recuperant en els últims anys, manca prou feina per a fer. I finalment, la Devesa està sotmesa a una pressió antròpica extraordinàriament intensa que fa que el seu funcionament ecològic siga inestable. Aquest és un ambient ecològicament únic dintre del Parc Natural de l'Albufera, que es troba aïllada dintre d'una marjal. La devesa està lluny de ser un ambient ecològicament funcional dintre de la resta del Parc Natural. I per si no és poc, a la mateixa Devesa es va construir un camp de golf, un parador nacional i un hotel que haurien d'haver sigut eliminats ja fa molts anys, quan es va fer la declaració del parc natural, i haver-se renaturalitzat. Tenint present que no es tracta de medi natural, altre element important a la nostra ciutat és l'horta, de la que es diu que és un ambient «d'elevada biodiversitat». A l'horta hi podem distingir dos tipus de biodiversitat, la diversitat de les espècies de plantes conreades, i l'altre, la biodiversitat natural. El primer tipus de biodiversitat és variable, depén del mercat, i en les últimes dècades ha disminuït. Pel que fa a la biodiversitat natural, és escassa, per la falta d'habitat disponible i condicions. Així l'horta és un ambient amb una molt baixa biodiversitat (respecte del seu enorme potencial), on les pràctiques agrícoles actuals, tenen uns efectes ambientals negatius sobre la fauna i flora natural, terrestre i aquàtica.

Com contribueix la ciutat de València a la biodiversitat més enllà del municipi? A part de l'activitat agrícola, a València destaca la indústria, i dues activitats importants com són el turisme i l'activitat portuària. D'altra banda la ciutat i àrea metropolitana suporten una població important amb una dinàmica activitat econòmica. Aquestes activitats actuen com a bombes suctores de recursos (matèria i energia), de les que no disposem al nostre territori i que hem de portar de fora. La producció d'aquests recursos a altres llocs genera també en aquells la pèrdua de medi natural amb la implícita pèrdua de biodiversitat. El que fem amb el nostre territori, a més d'afectar a la biodiversitat local, influeix en el manteniment de la biodiversitat planetària. Col·lateralment a la demanda i consum de recursos i energia es genera emissió de carboni i altres contaminants, que produeixen canvi climàtic. Un dels principals objectius de l'Estratègia d'Acció Climàtica de la Direcció General d'Acció pel Clima de la Unió Europea, és mantenir els sistemes que emmagatzemen carboni al nostre continent. En la pràctica vol dir conservar els ecosistemes i el medi en estat natural, però, sols dintre de la Unió Europea. L'actual model social-econòmic a Europa no és consistent amb aquest plantejament.

En resum, la ciutat de València no té a penes medi natural, el que hi ha està degradat, la ciutat actua com una bomba suctora de recursos que pressiona perquè a altres llocs del planeta continue perdent-se medi natural i biodiversitat, a més de generar un balanç net positiu d'emissions de carboni. València en aquest moment està prou lluny de ser sostenible ni a escala local ni global. Els ciutadans haurem de comprendre que estem davant una emergència ambiental amb previsió de catàstrofe global, i els governants, que tenen la responsabilitat de prendre mesures urgents davant una crisi, que comparativament, té tanta gravetat o més que una emergència sanitària a escala planetària.