Els que vivim en aquest racó riberenc del mediterrani observem com la naturalesa canvia els colors del paisatge a mesura que els dies allarguen, que la llum solar va escalfant i apareixen les primeres flors. El començament de l'any el marca la flor fràgil de l'ametler, somrient amb timidesa, mostrant-se en efímers pomells d'una blancor rosada. Al meu parer, les altres vistoses flors esclaten pel febrer i tenen el color groc. No hi ha més que eixir al camp per adonar-se'n; pels horts de tarongers s'escampa una catifa verda sobre la qual destaquen una infinitat de floretes grogues; en diem «agret» en bona part del territori valencià. També «agrella». Aquestes floretes que tapissen els horts reben aquests noms pel gust agre de la seua tija que, de xiquets, xuplàvem com un caramel refrescant. Diuen els botànics que l'agret prové de terres llunyanes, com tantes altres plantes o flors que considerem endèmicament nostrades.
També de groc es muden les argelagues de la serra que floreixen en aquest temps hivernal. A les muntanyes de la Safor que es van cremar fa un parell d'estius, les argelagues ara volen fer-nos oblidar que d'estiu es converteixen en una mata espinosa que es transforma en una torxa incendiària com qui diu només mirant-la. Quan la muntanya oferia combustible abundant per als forns de pa o els de calç, les argelagues eren una mata ben útil; ara no aprofiten de res, però elles continuen vestint de groc la serra pel febrer, com un anunci primerenc de la primavera. També per ara apareix en alguns paratges de la xara la florida en groc dels botons de la camamil·la.
Molt més amable que l'argelaga és el narcís, una flor mítica del Mediterrani, eternament unida a la bellesa de la joventut, que és habitual que manifeste la seua esplendor just quan, si hi ha aigua prop o ha plogut abundosament, febrer es mostra càlid a l'espill lluminós del migdia. Per últim, la florida més espectacular en groc és la que regala la mimosa, un arbre decoratiu que només en flor es fa de notar als jardins. La mimosa, en altres llocs de l'Europa mediterrània, com ara Itàlia, se la té per la flor emblemàtica del feminisme perquè allà es mostra esplendorosa precisament a primeries de març, al voltant del dia 8, el Dia de les dones. Ací, si més no, els raïms o ramells de la mimosa esclaten en febrer. Perquè febrer, ací, és el mes groc.
