Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Versàtil

Alfonso Alonso —de moment, encara actual líder del PP del País Basc— té raó quan diu que Rosa Díez és una personalitat versàtil. Ho diu d'una manera «amable», perquè és un adjectiu exacte per a definir una trajectòria política. Mireu si és exacte, aplicat a Díez, segons la definició del diccionari: que canvia fàcilment de partit, d'opinió, de sentiments. «L'espanyola sense partit»—com ella es defineix— sí que és una definició errònia, perquè partits no li n'han faltat mai. I, ara, sembla que en té un nou de trinca i el viu amb el mateix entusiasme que un amor acabat d'estrenar. Potser, per això, Alonso sorprés, diu: «els conversos em semblen molt bé, si no es passen d'entusiasme». I és que Alonso veu que és un cas com un cabàs la participació de la fundadora d'UPyD en un acte dels populars, «perquè arremetia molt en el passat». I és veritat. Encara recorde com Díez clavava les dents de la seua dialèctica al coll de Mariano Rajoy. Jo, com a bon fusterià, no deuria tenir res a dir i li aplicaria el vell aforisme de Judicis finals: «Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics».

No tindria res a dir, si no creguera que «l'espanyola sense partit» té la cara folrada de vaqueta. Crec que ha abandonat els partits en què ha militat, no per un canvi d'opinió, sinó perquè no ha pogut eixir amb la seua —en el cas del PSOE— o quan ha perdut tant que l'han obligada a retirar-se — en el cas d'UPyD. Primer, militant d'UGT i el PSOE que la feren parlamentària en la Diputació Foral de Bizkaia on va arribar a ser vicepresidenta. Després, regidora del municipi de Güeñez fins que aconseguí ser diputada autonòmica. I no va agafar cap mal roín de formar part d'un govern de coalició del PNV amb el PSOE en què va ser consellera del Govern basc presidit per José Antonio Ardanza i quan el PNV estava dirigit per Xabier Arzallus. Després, tret del bon resultat que va obtenir en les eleccions europees de 1999, començà a perdre totes les batalles. Va perdre primer la votació per dirigir el PSE contra Nicolás Redondo Terreros. I, després, en el Congrés federal del PSOE, quan va disputar la secretaria general a José Bono, José Luís Rodríguez Zapatero i Matilde Fernández. Díez no arreplegà ni les de terra i, un poc més tard, abandonà el PSOE. Només un any després, va fundar UPyD, que també es deixà, acusada d'autoritarisme, i després que col·laboradors com Toni Cantó abandonaren el vaixell abans que s'afonara del tot. Ara, diuen que torna a la política apadrinada per Casado i Cayetana Álvarez de Toledo. Toquem ferro! O fusta! Com de malament deuen estar els del PP i els de Ciutadans, si no tenen altra oferta per fer una simple suma. Una suma que significarà, definitivament, l'extinció de Ciutadans.

Compartir el artículo

stats