12 de febrero de 2020
12.02.2020
ÚLTIMA HORA
El juzgado abre juicio oral contra Pere Fuset por el accidente mortal de Viveros
Perquè em dona la gana

No tot s'hi val

12.02.2020 | 19:27
No tot s'hi val

En la recent visita d'Inés Arrimadas a València per tal de promocionar la seua candidatura al congrés que ha de celebrar-se en març, ens va deixar algunes «perles» de les que té per costum llançar habitualment. El seu discurs agressiu té, per costum, utilitzar paraules grandiloqüents i que busquen notorietat, sense tenir en compte que, potser per eixa mateixa agressivitat discursiva, el seu partit haja perdut quaranta set escons al Congrés de Diputats i Diputades.

No és cap novetat que a Inés Arrimadas li agrada muntar numerets. I mal futur se li presenta per davant a aquesta dona al capdavant del seu partit si continua per eixe camí de desqualificacions respecte qui no pensa com ella. No pot apropiar-se d'algunes expressions i llançar-les com a pedres cada vegada que no s'actua com ella vol, perquè passa de immediat a les desqualificacions. Cada vegada que obri la boca per faltar-li el respecte a Sánchez i dir-li que el seu govern està sustentat per gent que va donar suport al que ella anomena «colp d'Estat» a Catalunya, i de recolzar-se en «Comunistas» li fa un flanc favor a la democràcia que diu representar, perquè, per exemple, perd de vista el paper del Partit Comunista en la instauració de la democràcia.

Voler arrogar-se en pràcticament exclusiva el paper del constitucionalisme és, almenys per a mi, deixar de banda, precisament la Constitució del setanta huit, perquè amb tots els seus defectes, que en té, no exclou a ningú i, precisament Arrimadas, és una dona excloent que busca la confrontació dialèctica, i, fins i tot aplega a l'insult. I no, en política no tot s'hi val. S'ha de practicar el diàleg de forma permanent. L'empatia. I el respecte a les diferències. I la no crispació. I tot això és el contrari del que practica aquesta dona. La convivència política és més necessària que mai en un Congrés més fragmentat que mai. Però la seua actitud no facilitarà gent l'encontre i el diàleg assossegat.

Que en plenes negociacions per a conformar un Govern estable i de progrés, es dedicarà a animar a que alguna gent del propi PSOE votara en contra de Sánchez, o al que és el mateix, animara a un «Tamayazo» diu molt de la seua catadura moral i consciència democràtica. No entén que la democràcia és, precisament, respecte i reconeixement al que pensa de forma diferent. I no, qualsevol cosa com un nou «tamayazo» no s'hi val en política perquè el resultats electorals no són com ella haguera volgut que foren. La manca de visió política no és pot cobrir amb paraules altisonants.

El pròxim mes de març la afiliació de Ciudadanos té l'oportunitat de triar a una altra persona per tal de dirigir el seu partit i no acabar desintegrant-se del tot. Espere i desitge de tot cor que el seny s'impose a les files d'aquesta formació política i que aquesta dona no siga la elegida per dirigir el partit. Del contrari i amb el seu autoritarisme i arrogància reconeguts, conduiran a eixa formació política a la desaparició en un temps no massa llunyà.

En política no tot s'hi val però sembla que la Senyora Arrimadas encara no ho ha descobert. I si ho ha fet, no entén el que són les democràcies modernes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook