Alumnes van d'un lloc a un altre cridant. Criden i corren sense control pel corredor de l'institut perquè hi ha un virus i no es volen infectar. Criden i es posen una màscara que un alumne ven perquè, diuen, l'aire està contaminat per clamídia. Així comença la segona temporada d’una sèrie que feia molta falta: Sex Education. I feia molta falta perquè il·lustra molt bé la desinformació en què ens trobem les persones joves respecte a l'educació afectivo-sexual.

Ja siga per l’excés d’informació no contrastada que hi ha arreu nostre o perquè les campanyes de salut sexual i reproductiva no estan funcionant, la realitat és que seguim detectant casos de malalties de transmissió sexual i les xifres segueixen sent alamants. A això se suma que, cada vegada les persones joves inicien les relacions sexuals abans, sense que això supose el coneixement temprà dels mètodes anticonceptius que tenen al seu abast i de prevenció de les ITS. Pareix que les maneres d'informar i d'arribar a la joventut per a tractar la salut sexual no han canviat al ritme que ho han fet les maneres de relacionar-se i els models i patrons de relacions afectivo-sexuals.

Perquè ens fem una idea, segons les últimes dades de la Generalitat Valenciana, 43,7% de les deteccions de casos de VIH han sigut deteccions tardanes. Això posa sobre la taula diferents qüestions, entre les que podem destacar la baixa percepció del risc a contraure la infecció i la forta estigmatització que hi ha entorn a les ITS. Els biaixos en la informació i les creences errònies lligats a la manca d'espais per a parlar amb naturalitat de la salut sexual i reproductiva estan causant els estralls esmentats. Són moltes les confusions entorn de les ITS i són més els casos en els quals, per l'estigma que suposa, es tria no veure l'elefant a l'habitació, deixant d'acudir a les proves pertinents després d'haver tingut relacions de risc.

El 2019 ens va portar al territori valencià 412 nous casos d'infecció per VIH, un 13,5% menys que l'any anterior, però l'OMS ens recorda que les ITS comprenen més de 30 bacteris, virus i paràsits diferents que es propaguen predominantment per contacte sexual. En els últims anys la detecció d'infeccions com la clamidia entre la joventut no deixa d'augmentar però la preocupació per les ITS s'ha reduït fins quasi desaparèixer. Segons l'informe de l'INJUVE, aquesta relaxació de la consciència sobre els riscos de transmissió d'aquestes malalties està suposant el seu increment, especialment entre la joventut, en els últims anys.

En aquest escenari, ens preguntem: quins són els canals pels quals ens arriba aquesta informació a les persones joves? Generalment, sabem quins símptomes poden presentar les ITS que més ens afecten? Sabem quins poden ser les conseqüències de contraure-les? Sabem com evitar-les i estem conscienciades per a això? I si la resposta a la majoria de les preguntes tendeix més al “no” que al “sí”, les institucions de salut pública són conscients que no estan fent bé el seu treball?

Són ja moltes les veus que estan demanant que acabem amb els tabús respecte a les relacions afectivo-sexuals i comencem a parlar amb naturalitat del sexe i la sexualitat, abordant en positiu les relacions humanes en totes les seues formes i característiques, amb una informació clara que siga capaç d'arribar a totes les persones: joves i adultes.

No estem descobrint res, això ja té nom: Educació Afectivo-Sexual, i ha de passar innegablement pel sistema educatiu i els espais d'educació formal i no formal que existeixen perquè les dades demostren clarament que les campanyes publicitàries i els tallers puntuals no són suficient per a evitar situacions de risc: les relacions sexuals existeixen, són diverses i cada vegada comencen a edats més primerenques. Com menys es parle, més persones s'acostaran a elles sense la informació que necessiten per a evitar situacions de riscos i conseqüències no desitjades. Cal posar fi i el primer pas sempre és l'educació.