Per prescripció de l'autora, llegir amb «House of the Rising Sun» (Alt-J) de fons.
Dilluns s'enlairava la missió Solar Orbiter, una sonda robòtica que explorarà per primera vegada els pols del Sol, l'estrela sobre la qual girem i girem inesgotablement. Diuen que és una estrela mediocre dins de tot l'espai còsmic, una de tantes. Però a nosaltres ens dóna literalment la vida. Deixe'ns amb el nostre petit univers! Tan gran, que hi podrien caber un milió tres-cents mil planetes Terra a dins. Tan petit, que el podries xafar amb el dit índex, el dit polse i un ull tancat.
És febrer, i fa mesos d'aquell viatge a l'illa del Sol naixent. Les llums del cel m'acompanyen des d'aquell dia. Als matins quan el rodalies es retarda, el Sol em saluda des de la finestra. Bon dia. Quan eixim a hora, però, el tren avança per camps i horts com unes tisores travessant una tela. A dalt nostre, una paleta celestial queda dividida en dos i jo m'amuntegue al vagó, de costat a costat, per observar-la. A l'esquera: groc, taronja i roig; a la dreta: rosa, morat i blau fosc.
És febrer, i des d'agost el món ha continuat girant, més ràpid si més no, que aquell capvespre a l'illa del Sol naixent. La gent aplaudia i ens sentíem infinits, i únics, de presenciar el majestuós descens de l'esfera. Aleshores ja ens trobàvem a faltar, malgrat estar l'un al costat de l'altre. Però aquelles absències eren un abisme que l'estrela sabé il·luminar durant uns minuts. Amb l'hivern, el Sol ja no és un espectacle, ni un salvavides d'entre les aigües terbolenques. És un treballador que fa la seua feina cada dia, un quadre que ja no veus, penjat a la paret de la cuina. Però tot ha continuat girant, impertèrrit. Trump encara és president i el Brexit ja és efectiu. I en un mes i mig han mort deu dones més. El Sol ha eixit i s'ha amagat moltes, moltes, vegades. I nosaltres, els qui a l'agost li aplaudíem, l'hem perseguit arreu del món, buscant-nos a nosaltres mateixos. Creuant oceans i mars, era més immens a cada lloc on el seguíem. Bola de foc gegant per a uns, estrela, univers, per a d'altres.
Hi ha dies que poden esdevenir capvespres. Per a mi, hui és un d'aqueixos dies (n'heu tingut?). Quan el Sol s'amaga, de vegades jugue a perseguir-lo des de la bici, com dos amants que s'acomiaden entre l'andana i el tren. Però ara sé que tornarà. Tot surt i tot s'amaga. Els somriures gèlids o les abraçades balmades de hui, prompte seran càlids i tendres a la llum del Sol, aquell que creem quan estimem. El que no entén qui no estima.
Feliç, feliç, feliç, feliç, plasent dia. Dia.
