Ara, la igualtat de gènere també és un bon negoci, cotitza en borsa i en a penes un any hi ha empreses que han arribat a obtenir rendibilitats entre el 10% i el 28% a través d'inversions altament exitoses, segons ens conta un diari especialitzat en economia. Les gestores de fons que aposten per la nova perspectiva llancen nous productes per a invertir, centrats en dues categories: els fons temàtics i els fons socialment responsables, que ben combinats promouen, finalment, la igualtat. Són empreses que creen valor financer i social fomentant la diversitat de gènere i el lideratge femení.
Fins a l'any 1981, a l'Estat espanyol, les dones havien de demanar permís al seu marit per a poder treballar, cobrar el salari, exercir el comerç, obrir un compte corrent al banc, obtenir el passaport o el carnet de conduir..., per exemple. Però, trenta-nou anys després, una dona jove i potencialment embarassable encara continua sent rebutjable per moltes empreses, i no cal dir una dona embarassada; a més, els perfils de la xifra, del número, de l'algoritme, de les finances quàntiques o de la proveta es troben encara instal·lats en àmbits universitaris i professionals majoritàriament masculinitzats. Aquesta premsa econòmica continua afirmant que es tracta de fons que inverteixen en empreses compromeses en fomentar la igualtat entre hòmens i dones i augmentar el nombre de dones en els llocs d'alta direcció, sense oblidar-se d'atractius fonamentals per a la inversió. El fons inverteix com a mínim dos terços del seu patrimoni en accions d'empreses que mostren un grau elevat de sostenibilitat, diversitat i igualtat de gènere. En aquesta cartera destaquen les posicions en Microsoft, la biotecnològica Thermo Fisher Scientific, Mastercard, SAP i la firma de cosmètica Estée Lauder.
S'hi afig que també es pot invertir per la igualtat de gènere a través d'un fons cotitzat. UBS comercialitza el Global Gender Equality Ucits ETF, referenciat a l'índex Solative Equileap Global Gender Equiality 100 Leadres Net Total Return. Aquest índex reflecteix el comportament de 100 empreses capdavanteres, en el seu camp, en termes d'igualtat de gènere. En els últims dotze mesos acumula una rendibilitat del 17%. Amb tot i això, seria interessant saber i quantificar exactament que n'hi ha de consciència igualitària de veritat i que n'hi ha d'estratègia de negoci pura i dura darrere d'aquestes gestores de fons i explicar amb exemples concrets i clarificadors què fan exactament aquestes empreses per a substanciar els nous valors de negoci en el dia a dia del personal treballador.
Si obrim el zoom i mirem fora del món de l'empresa i per dins de casa, l'economia adquireix una altra dimensió, es multiplica a través de molts productes i crea una cartera diversificada i molt especialitzada però invisible, que no cotitza en borsa, aparentment, però que sense aquest factor res no funciona. Cuidar, organitzar, pensar, deixar a punt, arreplegar, avançar-se, preveure, tenir pla A, B..., i C, per a poder anar, finalment, a treballar, és la primera part de la jornada laboral de, encara, la majoria de les dones, un parell d'hores abans d'eixir cap a l'altre treball que, ara sí, cotitza, però no sempre. La flexibilitat o l'adequació horària i l'oferta i qualitat dels serveis públics que s'ocupen de les persones grans i menudes, també són valors a l'alça a tenir en compte.
Elinor Ostrom, l'any 2009, quan tenia setanta-sis anys, sigué la primera dona que va rebre el Premi Nobel d'Economia per les sues teories sobre com gestionar els recursos naturals de manera sostenible i com a bé comú; i també va investigar sobre com es prenen les decisions en les organitzacions socials. Esther Duflo, l'any 2019, quan tenia quaranta-sis anys, sigué la segona dona que va rebre el Nobel d'Economia i la guanyadora més jove de la història. El seu treball d'investigació tracta sobre un enfocament experimental per a reduir la pobresa global. La resta de premis Nobel en Economia, setanta-cinc, són hòmens. Els camps d'investigació i anàlisi que han motivat un nombre major de premis Nobel d'Economia són la Macroeconomia (en 9 ocasions), l'Econometria i l'Economia financera (8 en ambdós casos).
Amb tot i això, els camps d'investigació que Elinor i Esther triaren en els seus estudis són fons temàtics concrets i socialment responsables, compromesos amb la part més vulnerable de l'univers, amb la gestió dels recursos naturals i amb la seua governança, conscients i convençudes que l'economia, cada dia més, ha d'introduir i tenir en compte qüestions i valors que no tenen preu i que no es compren amb diners. Elles invertiren i apostaren per un fons solidari, quotidià, igualador, just i respectuós en el medi ambient..., i guanyaren.
