Els xicotets propietaris agrícoles no som gent afortunada: portem la tira d’anys invertint en millorar explotacions agràries, ara empeltant noves varietats, ara innovant amb el reg per degoteig. Que la taronja va mal, ens passem al caqui; i quan la nova plantació comença a donar fruit, el caqui ja no el volen ni regalat i plantem alvocats o qualsevol altra cosa que anirà bé —diuen— en la zona on tens el bancal. I com que cada dia hi ha més robatoris al camp, rodes l’hort amb una tanca que suposa una nova inversió. Vaja, que ens passa el mateix que al comprador que fa cua a la fila més curta del supermercat i de seguida la cua es deté perquè el client que està pagant no ha pesat la fruita, o ha escollit un producte sense codi de barres, o té un problema amb el pin de la targeta... En fi, que tries la cua que tries —faces el que faces— l’erraràs, perquè tot depèn de les ganes que tinga Murphy d’actuar: ja saben, eixe senyor que diu que si alguna cosa pot anar malament, anirà inexorablement malament.
La multitudinària manifestació del camp valencià cancel·la la resignació franciscana que tradicionalment ha sigut la seua senya d’identitat: conformar-se amb les molles de pa que cauen de la taula dels distribuïdors. Resignació com la que tenien els nóvios medievals quan el senyor feudal exercia el “ius primae noctis” o dret de la primera nit amb les dones que vivien sota els seus dominis. I en eixe escenari, oh sorpresa!: dirigents de la dreta amb la pancarta “Prou d’enganyar als agricultors”. Reprotxe que es fan segurament a sí mateixos, ja que els seus eurodiputats acaben de donar suport al tractat comercial amb Vietnam que fa perillar el sector de l’arròs al País Valencià i Delta de l’Ebre; p com fa dos anys, quan votaren l’acord amb Sudàfrica en plena competència amb els nostres cítrics. Actitud que recorda la frase d'Apocalypse Now sobre la intervenció americana a la Guerra del Vietnam: “Primer els bombardegem i després els enviem la Creu Roja perquè els pose esparadrap”.
