Aquest dies hem sabut que dos pròcers de la, per ells, Comunitat Valenciana, poden anar a presó per els seus tripijocs. Eduardo Zaplana Hernández Soro i Juan Gabriel Cotino són ara al punt de mira de la Fiscalia Anticorrupción. Durant anys els seus noms, junt amb els de José Luis Olivas, Francisco Camps, Rita Barberá o Ricardo Costa van aparéixer com els defensors de la terra valenciana, sempre que podien entonaven allò de «per ofrenar noves glòries a Espanya», i es quedaven tan contents mentre més de la meitat dels votants valencians els aplaudien i, el que es pitjor, els votaven any rera any, i així fins gairebé dues dècades. Ens robaven a la cara, es pixaven damunt nostre i ens feien creure que plovia. Ara, per fi, sembla que ha arribat l'hora del riure per nosaltres, els que durant anys vam denunciar el tracte que el PP i els seus dirigents donaven al País Valencià, tots aquells que, per ser dissidents del poder de la gavina carronyaire vam ser apartats, com apestats, d'alguns mitjans de comunicació.

Em presentaren a Eduardo Zaplana quan encara no era, ni tan sols, alcalde de Benidorm. Va ser al carrer Avellanes de València, on la UCD de Suàrez tenia la seu. Aleshores el «cartagenero moreno» arribat a Benidorm per triomfar i guanyar molts diners en la política encara no era ningú, tan sols un jove prometedor, amb posat de cap de planta d'uns grans magatzems. Però ja se'l notava que tenia ganes d'anar molt lluny. Un temps després va arribar a l'alcaldia de Benidorm de manera irregular amb l'ajuda d'una regidora transfuga del PSOE. I va començar la seua carrera que ja havia anunciat al seu amic Boro Palop, regidor del PP al que vaig veure eixir de l'Ajuntament de València emmanillat i escoltat per la policia arran del cas Naseiro, el primer cas de corrupció del PP. Però Zaplana es va escapolir, i continuà escalant graons de poder fins arribar a Ministre d'Aznar després de ser President de la Generalitat valenciana.

Amb Eduardo Zaplana al front de la Generalitat començà una època on el més important era aparentar, «bufar en caldo gelat», fer creure als seus súbdits, i use el terme súbdits plenament conscient de que ho faig, que «som els millors». El seu gran triomf fou Terra Mítica, el nom ja ens feia pensar en el que passaria, un mite fals, com tants mites, per enlluernar els valencians i, a més a més, fer uns quants calerons requalificant terrenys afavorint els amics que pagarien la corresponent comissió per fer-los una mica més rics. El seu ego el va dur a contractar Julio Iglesias, que li deia «hola campeón» i cantava pel PP en algun mitin dels de la gavina al camp de Mestalla. Els diners dels valencians, sense cap control, van volar a algun que altre paradís fiscal, mentre una part sempre anava quedant en foscos comtes corrents on a la cima de la piràmide ara hi ha aparegut el nom de Zaplana.

Un Zaplana que llogava iots per fer turisme mentre demanava que li serviren una cervesa que jo acabe de comprar per 50 cèntims d'euro al súper, Zaplana un «pijo» arribat de Cartagena per triomfar però que, finalment, no deixa de ser un «xava» allunyat de tot glamour i que ara, per fi, pot acabar a la presó si els jutges fan cas de la demanda de la fiscalia: entre 15 i 20 anys de presó. Però mentre, com que està malalt, continua passejant lliure per les platjes de Benidorm, el lloc que va voler convertir en el seu territori particular. L'avarícia l'ha dut de viatjar, ben acompanyat, amb el Concorde a Nova York a caminar trist i sol per la ribera mediterrànea.