Les dretes espanyoles tenen un sentit molt patrimonial del que significa governar i, fins i tot apliquen receptes com la por o la imposició per a fer el que en cada moment volen fer. Per això quan no poden tindre el poder perquè una majoria de la ciutadania així ho ha decidit, continuen amb la teoria de la por per recuperar el poder perdut.
Les estratègies que utilitzen, són com sempre, les mentides o veritats mig falsejades, les amenaces vetlades i un descaro màxim per a mantindre les posicions que en cada moment els interesse, sense que allò de la coherència tinga cap importància. Per això allà on governen no tenen cap empatx en aplicar pins parentals, sense que importen els drets de les criatures, o deixar sense recursos a les organitzacions feministes que treballen per previndre les violències masclistes i les agressions sexuals de dones i criatures mentre impulsen la tauromàquia o una assignatura per ensenyar a caçar als adolescents, sense que importe gens ni mica els drets dels animals ni les vides de les dones víctimes de violències sexuals i masclistes.
Però si els fiques davant una persona nacionalista que reclame major grau d'autogovern o d'implementació de la llengua i la cultura autòctones tant a les escoles com a les mateixes administracions, per exemple, comença un procés de demonització cap a aquestes idees i, fins i tot cap a aquestes persones. I fan el mateix amb qui defensa el feminisme, el dret a una mort digna, un major grau de repartiment de la riquesa amb uns serveis públics de qualitat, amb el sindicalisme de classe, etc. No poden suportar que la seua forma de pensar no siga hegemònica i siga «la forma» de pensar única i ells (poques voltes hi ha «elles») siguen els dirigents permanents de la vida política espanyola.
Estic tornant a llegir el llibre de George Orwell 1984, una novel·la que va ser escrita entre 1947 i 1984 i va ser publicada en 1949. En aquest llibre es fa un bon anàlisis del que és el poder omnipresent de l'anomenat «Gran hermano» i les dependències de la població d'aquest règim totalitari que controla fins i tot els pensaments de la ciutadania. I l'estic llegint precisament perquè estic observant amb inquietud els moviments d'aquestes dretes actuals i com estan utilitzant els llenguatges i les ires. He de reconéixer que em recorda molt el sistema del «Gran Hermano».
Estan creant una nova «neolengua» i esborrant del passat algunes fites que no els interessen, com per exemple tot el que té a veure amb les exhumacions de les persones represaliades pel franquisme. També, tot allò que puga qüestionar la dictadura franquista que tant enyoren. De fet, són fills i nets dels franquistes.
I també, i a través de la por, volen confondre les expressions «llibertat» amb «seguretat» amb l'objectiu de tindre controlada a la població mitjançant els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Sembla que la llibertat es fa por, però la «extrema seguretat», els dona, precisament això, seguretat. Esperem que continue tenint molt més pes la llibertat que la seguretat i no ens enreden amb un «Gran Hermano» que amb el de la TV ja en tenim prou. De fem, vull dir.
